<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 20 de setembre de 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG/?feed=rss2&#038;p=733" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=733</link>
	<description>El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=733#comment-1247</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 21 Sep 2008 12:42:29 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=733#comment-1247</guid>
		<description><![CDATA[És veritat, Florenci, la literatura és feta de persones que han estimat molt, i de molts amors frustrats. La literatura són &quot;paraules igual a llet&quot;, la llet que no s&#039;ha rebut de petit, metàfòra de l&#039;amor no correspost. Segur que ningú no sap de quin gran escriptor, anticànon, he manllevat això: Cèsar August Jordana. Llegint Pla, que sí és al cànon, m&#039;adono de la poca diferència que hi ha entre un escriptor catapultat i un d&#039;oblidat. L&#039;única gran diferència és quantitativa, és impressionant el que va arribar a escriure Pla!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>És veritat, Florenci, la literatura és feta de persones que han estimat molt, i de molts amors frustrats. La literatura són &#8220;paraules igual a llet&#8221;, la llet que no s&#8217;ha rebut de petit, metàfòra de l&#8217;amor no correspost. Segur que ningú no sap de quin gran escriptor, anticànon, he manllevat això: Cèsar August Jordana. Llegint Pla, que sí és al cànon, m&#8217;adono de la poca diferència que hi ha entre un escriptor catapultat i un d&#8217;oblidat. L&#8217;única gran diferència és quantitativa, és impressionant el que va arribar a escriure Pla!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Antonio Gálvez Alcaide</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=733#comment-1246</link>
		<dc:creator>Antonio Gálvez Alcaide</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 21 Sep 2008 09:04:10 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=733#comment-1246</guid>
		<description><![CDATA[Quim (&quot;Repeticions… i tant!&quot;), se dice que los escritores no dejan de dar vueltas a sus obsesiones. Me parece que hay algo de verdad en ello.

Feliz día a todos.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Quim (&#8220;Repeticions… i tant!&#8221;), se dice que los escritores no dejan de dar vueltas a sus obsesiones. Me parece que hay algo de verdad en ello.</p>
<p>Feliz día a todos.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Antonio Gálvez: Dietario en Red &#187; Blog Archive &#187; Cementerios</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=733#comment-1245</link>
		<dc:creator>Antonio Gálvez: Dietario en Red &#187; Blog Archive &#187; Cementerios</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 21 Sep 2008 08:42:18 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=733#comment-1245</guid>
		<description><![CDATA[[...] Pla en su dietario cibernético, que habla sobre el miedo que dan, en el país, los muertos y los cementerios. Dice sobre los [...]]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] Pla en su dietario cibernético, que habla sobre el miedo que dan, en el país, los muertos y los cementerios. Dice sobre los [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Maria Rosa</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=733#comment-1244</link>
		<dc:creator>Maria Rosa</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 21 Sep 2008 08:03:28 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=733#comment-1244</guid>
		<description><![CDATA[Ei, dispenseu. Se m&#039;ha escapat una &quot;h&quot; en la segona línia del segon paràgraf, a la preposició a.

Ara sí que marxo. M&#039;esperen l&#039;escombra, la baieta i el plomall!

A reveure,]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Ei, dispenseu. Se m&#8217;ha escapat una &#8220;h&#8221; en la segona línia del segon paràgraf, a la preposició a.</p>
<p>Ara sí que marxo. M&#8217;esperen l&#8217;escombra, la baieta i el plomall!</p>
<p>A reveure,</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Maria Rosa</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=733#comment-1243</link>
		<dc:creator>Maria Rosa</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 21 Sep 2008 07:54:30 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=733#comment-1243</guid>
		<description><![CDATA[Us he de confessar que si no fos (parafrasejant els avis -normalment més ells que no pas elles- que a diari es troben a les places per fer-la petar) pels vostres comentaris: brillants, vius, relatius, subjectius, cultivats, personals, absoluts...què esdevenen una lliçó polièdrica de literatura. El Quadern Gris no seria el què és!

Quan al dia 20 de setembre i la relació entre la vida, l&#039;amor i la mort.  Sempre he sentit ha dir que, ara, avui en dia, no hi ha una cultura de la mort, però, ja veig que abans tampoc: està clar que la por potencia els tabús, el secretisme i, especialment la negació dels llocs que la rememoren. La mort ens pren, irremeiablement, la vida que estimem!

Bon diumenge a tothom,]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Us he de confessar que si no fos (parafrasejant els avis -normalment més ells que no pas elles- que a diari es troben a les places per fer-la petar) pels vostres comentaris: brillants, vius, relatius, subjectius, cultivats, personals, absoluts&#8230;què esdevenen una lliçó polièdrica de literatura. El Quadern Gris no seria el què és!</p>
<p>Quan al dia 20 de setembre i la relació entre la vida, l&#8217;amor i la mort.  Sempre he sentit ha dir que, ara, avui en dia, no hi ha una cultura de la mort, però, ja veig que abans tampoc: està clar que la por potencia els tabús, el secretisme i, especialment la negació dels llocs que la rememoren. La mort ens pren, irremeiablement, la vida que estimem!</p>
<p>Bon diumenge a tothom,</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
