Comentaris a: 18 de setembre de 1918

Per: Antoni

Antoni — Thu, 18 Sep 2008 16:54:36 +0000

Us heu fixat que, algunes vegades, Josep Pla acaba l’escrit del dia amb una frase contundent, d’impacte? Com avui. De vegades és una sentència. Podeu comprovar-ho, si us ve de gust, en els dies 11, 15, 17 i 19 de maig, el 23 de juny, 2, 3 i 26 de juliol i 3, 4, 15, 17, 24 i 25 d’agost.
De tota manera, avui el contrast és molt fort, es fa notar: a la placidesa del passeig hi oposa la conversa amb el mossèn i el comentari final de Coromina.

Per: Helena

Helena — Thu, 18 Sep 2008 12:04:56 +0000

A mi m’agrada Dalí, sempre buscant l’orgànic en el cristal.lí, i el cristal.lí en l’orgànic. Original de debò, com els seus rellotges tous.
Em quedo bocabadada amb els vostres comentaris, els dies en què en principi no tenia res a dir, em feu desvetllar les ganes de dir coses.

Els capellans, actualment, em sembla que són com a molt mileuristes, i la seva feina tothom admetrà que no és fàcil. També a Argentina tenen molta riquesa natural, i molta misèria.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 18 Sep 2008 05:14:46 +0000

Un detall final: que els amants d’urbanitzar a l’estil Bellvitge no m’allistin a les seves files, tampoc. No confonguem les coses.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 18 Sep 2008 04:59:55 +0000

Ja m’estranyava a mi tanta placidesa: tard o d’hora alguna cosa l’havia d’esgarriar. No recordo cap entrada a on les flors i violes descriptives fossin mantingudes tant estona, sense cap contrapunt amarg, depriment o sarcàstic (la “monada” és un detall ple de comprensió, crec). Al final però, pam! la realitat, amb les petites o grans injustícies, hi apareix, encara que aquest cop, a través d’en Coromina –“…m’ha aigualit el paisatge i el passeig…”, ja us ho dieu tot vós mateix.
Recolzo l’admiració per un paisatge que sembla una “figura geomètrica regular: un triangle, un rectangle, de vegades un quadrat perfecte”. Un dels tòpics que més em rebenten és que a la natura no hi existeix la línea recta, ni la geometria exacta. Els mateixos que defensen aquesta teoria inconsistent —mireu les formacions de tants cristalls, des de la neu, fins a immenses roques; les trajectòries dels objectes en el buit, la dels raigs del sol o qualsevol feix de llum sense obstrucció; els hexàgons dels ruscs d’abelles, etc.— sovint ho fan per a denigrar l’obra humana davant la natura, enfrontar la bellesa orgànica a una suposada fredor sense ànima, però després s’admiren per les lleis matemàtiques de la natura. Proposo destruir els raigs del sol i els ruscs per a obtindre una natura molt menys contradictòria i humana i així fer feliços als meus oponents: massa amics personals ho són i jo sóc partidari d’estimar-me’ls molt, als amics. Amb gust rebré les garrotades —o la indiferència— dels enemics de la línia recta.
Inefable Pla: mentre per una banda s’esmerça a enfortir uns prejudicis, per l’altre no para de dinamitar-ne uns altres. Bé, si fa no fa, com tothom. En ambdós casos, bravo!
Bon dia a tothom.