Comentaris a: 19 de juny de 1918

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Sat, 21 Jun 2008 21:19:40 +0000

Bona nit, Antoni i Florenci,

Bé crec que ja heu passat la quarentena del vostre suspens -com els virus informàtics- i per tant jo només us puc dir el següent:
-Personalment m’encanten -amb el sentit real de la paraula- les carabasses, senzillament per aquets motius.
És un fruit de la carabassera que ens regala molta varietat de formes i colors. Té un gust suau al paladar és dolça i no amarganta i ens aporta molta energia i vitalitat.
Bé fent una comparació i amb sentit figurat, així és com jo us puc veure a vosaltres dos!

Bon cap de setmana i bona revetlla de Sant Joan.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 20 Jun 2008 22:48:17 +0000

Ostres, senyora Anna, m’heu deixat plastificat com un carnet de soci del Museu de la Pessebrística. El sentit de l’humor, quina gran cosa… Ah! i nyanyos, els que vulgueu. No sé si en tinc prou sentit de l’humor (tant de bo!) però puc assegurar que el cap és resistent, d’un material de primera qualitat, “stainless steel”, que diuen, d’un suro d’última generació. Comproveu el darrer crit en caps tecnològicament indestructibles i feu servir un bon mall. No us reprimiu, endevant, com qui pica a la porta….
(El casc! maleït siga! a on he posat el casc? ara que li he dit això a aquesta dona terrible, no el trobo!!!)

Per: Antoni

Antoni — Fri, 20 Jun 2008 07:11:59 +0000

Gràcies Anna per les teves paraules. És curiós que facis servir la variant “carabassa”, que és correcta, al costat de la més corrent “carbassa”, que també és correcta. I ho sento molt però la sopa de carbassa no m’agrada.
Et desitjo un bon cap de setmana!

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Thu, 19 Jun 2008 21:10:29 +0000

Bona nit,
Veig que els meus dos companys em volen fer sortir del darrera de les cortines perquè els va afectar moltíssim les carabasses que els vaig adjudicar doncs porten dos dies parlant d’elles.
Es curiós la sintonia amb el Sr. Pla que dos dies després ens parli d’aquestes verdures i en concret de les carabasses.
Doncs bé va per vosaltres dos, busca que buscaràs i a l’Anna trobaràs!!!

Sr. Antoni, miri vosté em fa molt de respecte perquè és molt moderat amb les seves intervencions i a més fa temps ens va deixar l’edat -encara que espero el seu compte corrent i la seva graduació- i això imposa alhora de dir-li segons quines coses.
Com que és tant humil d’acceptar carabasses perquè de jovenet també li va caure alguna que altre, jo poetitzaré la seva carabassa perquè estic en un bloc molt culte i literari. Li dedico:

Carabassa. En sentit poètic i literari aquest fruit que neix de la terra i d’un color molt viu i intens meravellós a la vista perquè n’hi ha de tots colors i formes, a l’hivern ens regala una dolça sopa que ens endolceix el paladar i ens escalfa el cos, ens dóna energia i ens reconforta en els llargs dies d’hivern. Tot un plaer per la vista el gust i l’olfacte.

Ara et toca a tu Sr. Florenci. Com ja es pot pensar a vostè li toca la part més especial. Des de que vaig descobrir la seva ballaruga com les piles duraceli en vaig quedar ben acollonida del seu sentit de l’humor, doncs bé com que vostè no admet les carabasses de jovenet i es queixa que ningú li tiri floretes.Aquesta carabassa literària li dedico:
No serà una carabassa sinó serà un bon carabassot i que és una carrabassa buida que es fa servir de recipient per a líquids, sal … Popularment pordriem dir que és un nyanyo al cap!!
Miri senyor Florenci li recomano que vegi la pel.lícula del Bob el manetes i allà descobrirà un personatge que és el Carbassot. Quan ho hagi vist ja en tornarem a parlar. Crec que podria tenir molta similutud de totes maneres li haig de dir que és un personatge súper, súper entranyable.
Com que sé que vostè és d’un humor molt semblant al meu perquè primer es riu de vostè mateix, m’he pres la franquesa de ser més estricta amb vostè que amb l’Antoni.
Bé, crec que la professora ja ha reconduit aquests dos alumnes tant trapelles!!
Una gran abraçada a tots dos i gràcies per acceptar aquest humor que també podriem dir que és una mica Planià.
Bona nit.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 19 Jun 2008 16:09:30 +0000

"El bodegó que fan aquests versos em dóna una deliciosa sensació de fi de primavera, primers d’estiu." El meu amic Bartomeu Bardagí, corrector perpetu de l'obra de Pla, m'havia dit dues o tres vegades que, quan va corregir aquests textos, no sabia que "bodegó" no fos admès per l'Institut. En Bardagí té un paper obscur però cert en l'obra de Pla, reconegut pel mateix escriptor (i demostrat, per exemple, per Pla en la correspondència amb Josep M. Cruzet). Per a ultrafanàtics de l'obra de Pla, que en vulguin conèixer els racons dels racons, les reminiscències, recomano de sentir la veu d'en Bardagí –que deia que de cada pesseta n'havia guanyat dos rals corregint i dos rals cantant– a l'arrencada del Giravolt de Maig.