Comentaris a: 6 de juny de 1918

Per: Ramon Erra

Ramon Erra — Mon, 09 Jun 2008 07:38:39 +0000

És veritat, Pla, que una mica de vanitat sempre va bé. Però només una mica, no n’hauríem d’abusar.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 07 Jun 2008 07:37:03 +0000

I vinga “aquesta vegada” per duplicat! ai, senyor…

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 07 Jun 2008 07:35:45 +0000

Com diu l’Antonio, en vos la lluita entre mar i muntanya es decideix descaradament, emocionalment i literària, en favor de la segona,: per a la mar us calen quatre adjectius i una “indiferència total”, mentre que per a la muntanya en teniu prou en afirmar, rotundament, que “són ben fetes”. Punt. A més, aquesta vegada se us veu insatisfet en l’adjectivació, com si aquesta vegada no en tinguéssiu prou ni amb deu cigarretes per a trobar l’adjectiu desitjat, de tan rebuscats que us sonen. Se us nota que voleu castigar el mar i no us en acabeu de sortir. La muntanya, en canvi, amb la seva immobilitat asserenada, us tranquil·litza i, relaxat com un monjo de la Trapa, la ploma us flueix més natural. Ep! és com jo ho veig, eh.
Per cert, a mi les muntanyes m’oprimeixen més que els gratacels —especialment vistes des sota una vall— i el mar, amb el seu horitzó suggeridor de terres llunyanes, em relaxa. Curiosa bèstia la humana, oi? No n’hi ha cap d’igual!

Per: Antonio Gálvez Alcaide

Antonio Gálvez Alcaide — Sat, 07 Jun 2008 05:11:04 +0000

Aquí tenemos a un Pla sentencioso. No está mal. La sensación de pequeñez que nos brinda el mar, y el miedo, son tan naturales con rascarse. Y de nuevo el alcohol, cosa que para Pla era tan cotidiano como beber agua.

Per: Antoni

Antoni — Fri, 06 Jun 2008 11:22:31 +0000

Felicitats als amics de Xarxa de Mots per l’enllaç que et porta a Josep Ferrer i J.B. Coromina. Molt bo! Recomanable!!

Veig que seguim amb el tema d’ahir: l’alcoholisme i els seus derivats. Sembla ben bé com si les altres anotacions d’avui siguin fetes sota els efectes de la borratxera, o així m’ho sembla a mi.