Comentaris a: 7 de juny de 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sat, 14 Jun 2008 09:24:45 +0000

Ramon Erra, et saludo admirat per aquest resum simplíssim que fas de tota la llarga tirada retratística: “Cap gros, peus petits, cor divers….coi d’home!”

Per: Antoni

Antoni — Tue, 10 Jun 2008 20:05:32 +0000

Perdoneu que em faci pesat amb els meus comentaris, però és que ara acabo de recordar que a COSES VISTES (1925) hi ha un auto-retrat que va escriure Pla com a cloenda del llibre i que conté una petita part d’aquest famós autoretrat d’avui.
Comença `d’aquesta manera:

“Una senyora, un dia em demanà:
-Vós, com us agradaria d’ésser?
-M’agradaria d’estar gras i tenir una panxa imponent.”

Per: Antoni

Antoni — Tue, 10 Jun 2008 17:22:16 +0000

Perdoneu, eh!

“hem tingut” i no, em tingut. Les presses a l’hora d’escriure no són mai bones.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 10 Jun 2008 16:51:39 +0000

Neus i Maria Rosa,

com diu molt bé en Ramon Torrents, que ens convida als tertulians antics d’aquest blog a dir-hi la nostra, jo també us puc dir que l’any 1966 quan vaig llegir per primer cop aquest Quadern, també em vaig pensar que era un diari de joventut. Va ser més tard, quan vaig llegir articles i assaigs sobre Pla que vaig descobrir com havia anat la cosa. Un dels que ens ho explica molt bé és el crític Xavier Pla, que diu:

“El quadern gris és una autèntica síntesi de tota la producció planiana.
És un veritable “work in progress”, el text transversal d’un escriptor que cap al final de la seva vida (Pla el publica gairebé als 70 anys), va triar la forma literària del diari íntim com a estructura formal, com a arquitectura textual que li permetia recuperar el seu diari íntim de joventut i altres textos publicats anteriorment, reescriure’ls seguint les convencions formals del gènere…”
XAVIER PLA. La diabòlica mania d’escriure. Any Pla, 1997

Crec que tots em tingut la mateixa idea de pensar que era un diari original de joventut i no una reelaboració.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Tue, 10 Jun 2008 04:29:17 +0000

Sí, a mi també m’intriga aquest nom i la inicial del cognom, Lola S.? Em deixa perplexa la capacitat: de reconeixement primer i de descripció després, particularitzada i minuciosa, de la seva imatge i del seu tarannà; d’intuir l’efecte que pot tenir en els demés… Jo, anava en la línia de la Neus, ahir quan vaig començar a escriure el comentari. Avui, però, després de llegir la teva resposta i les connexions, Ramon, l’entenc més passat pel tamís del temps. Sense que per aquest fet perdi força literària!