Comentaris a: 5 de juny de 1918

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Thu, 05 Jun 2008 22:31:55 +0000

Bona nit Josep,
Ostres no sé com t’ho fas per fer una descripció tan llarga i precisa de la teva festa alcohòlica. Jo puc compartir amb tú que la meva primera borratxera va ser de molt joveneta i t’asseguro que va ser amb un cava súper, súper dolent “Dubois”, va ser el dia del meu sant i a més després de representar una obra de teatre i sense haver menjat res. Per tant l’eufòrica del moment va ser boníssima però l’endemà encara el tinc guardadet en el meu cap. Va ser l’única vegada i mai més; i per això mai he pogut tornar assaborir ni tant sols un bon cava. Prefereixo un bon vi.

PS:Gràcies Florenci , veig que em trobaves a faltar, mira jo d’escolanet no n’he pogut fer, ara entenc perquè n’hi havia tants, doncs només anàveu per beure les escorrialles del vi de la sagristia.
A mi només em van permetre beure aquell vi de missa tant bó quan vaig fer la comunió, i creu-me que ja hi vaig tornar per veure si me’n donaven més; però renoi em van estafar i per això crec que ja no hi he tornat més!

“L’ésser humà sembra un pensament
i recull una acció.
Sembra una acció i recull un hàbit.
Sembra un hàbit i recull un caràcter.
Sembra un caràcter i recull un destí.”

Sivananda

Per: Antoni

Antoni — Thu, 05 Jun 2008 16:31:56 +0000

Molt bé, Florenci, crec que el vídeo és alliçonador.

És terrible, però, la sinceritat de Pla en explicar-nos la seva relació amb l’alcohol.

Per: eva

eva — Thu, 05 Jun 2008 16:24:42 +0000

La intel·ligència sovint conspira a favor d’allò que ens agrada, i a més a més sabem que ens està ben engalipant. Tot i que sempre costa trobar les escletxes de l’argumentació. Si en som de complicats!

M’imagino l’àngel i el dimoniet, un a cada espatlla del Senyor Pla, argumentant amb aquesta vehemència que els dóna l’alcohol, excitats els reflexos mentals del cinisme.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 05 Jun 2008 08:18:54 +0000

Sense que serveixi de precedent, poso un enllaç a un breu vídeo que mostra com l’esperit que es “…fa còmplice de la il·lusió i em porta a creure que la vehemència és higiènica i necessària…” és això, una il·lusió, i que si “…noteu que la gent us escolta, que de vegades riu, que us segueix amb els ulls…” és això altre: que ho “noteu”. La realitat, o la percepció dels altres, però, és una miiiica diferent.
Us recomano una ullada a la pel·liculeta, si us plau:
http://es.youtube.com/watch?v=Dt1FGumUir8&feature=related
I bé, el pare Florenci ja ha fet el sermó. Ara me’n vaig corrents a beure’m tot el vi de la sagristia, que tinc molta set.
Adéu!

Per: Antonio Gálvez Alcaide

Antonio Gálvez Alcaide — Thu, 05 Jun 2008 06:22:02 +0000

Las pasiones, las pasiones. Ningún ser humano se libra de las pasiones. Ni siquiera el mestre, que cayó en ellas como todo hijo de vecino.

¡A su salud, mestre! ¡A su salud este chupito de buena mañana, del mañana!

¡Y por las personas del mañana! ¡Todas de tan buen provecho!