Comentaris a: 11 de setembre de 1918

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 12 Sep 2008 13:43:54 +0000

Moltes gràcies per la floreta, sr. Santacana. Amb el que diu de la prioritat, encara ha anat més enllà que jo. Amb tot, no sap com desitjo que ens equivoquem de pel a pel.
“Per a fer diner ràpid, per exemple, és fonamental anar dotat d’una gran dosi d’ignorància.”
Aquesta frase sembla com si talment l’hagués escrit el mateix Pla!
Des del dia 11, desitjo que tingueu una molt bona tarda del 12.

Per: estrip

estrip — Thu, 11 Sep 2008 20:09:35 +0000

Josep, sap que avui es festa nacional al teu país?
Res a dir? A Palafrugell he fet quelcom interessant?

Per: jaume santacana

jaume santacana — Thu, 11 Sep 2008 17:08:55 +0000

Sr Salesas, encara:
No és que ser ignorant, avui, sigui un motiu d’orgull…és que n’és una prioritat.
Per a fer diner ràpid, per exemple, és fonamental anar dotat d’una gran dosi d’ignorància.
Un Pla molt Pla, avui: la poesia d’allò més insignificant; la prosa més trascendent!!

Per: jaume santacana

jaume santacana — Thu, 11 Sep 2008 16:54:50 +0000

Felicitats, Florenci Salesas:
Una gran sensibilitat en el seu comentari.
Té tota la raó.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 11 Sep 2008 09:43:48 +0000

Sovint em pregunto si aviat quedarà algú amb la mínima sensibilitat per a gaudir de tanta subtilitat entre línies; que li pugui importar que tota aquesta meravella desaparegui o no. Ser ignorant és, cada vegada més, un motiu d’orgull. Els que hem crescut tristos i avergonyits per la nostra ignoràncies ens fa molta ràbia aquesta moda que, de fet, no és tan nova. Les èpoques d’obscuritat van per cicles, com les aspes d’un molí, i a cada passada de roda perdem, per desídia o per decret, una pila d’informació, art i bellesa. L’altre dia, en ser preguntat per un noia estrangera que perquè hauria d’aprendre català, em sortí de dins “perquè així podries llegir en Pla sense manipulacions”, resposta incompleta, estèril i llençada a les escombraries, d’acord. Quina raó tan poc “pràctica” i “elitista” li acabava de dir, amb tantes com podria haver usat! La noia, és clar, arronsà les espatlles, em mirà perplex, sense saber de que coi li parlava aquesta espècie de mestretites de fireta. Naturalment, des del seu punt de vista tenia raó: de quin planeta venia aquella resposta? Per a fer coses tan estranyes com aquesta serveix saber català? Des del meu, només l’entrada d’avui ja em sembla un argument indiscutible de l’increïble privilegi que tinc. I la ràbia que em continua fent la meva ignorància sobre tantes i tantes llengües, amb els seus tresors amagats!
Tot plegat és tan trist com la manera com acaben les cases de Palafrugell, i els que anem per aquest sender som tan insignificants com la figureta solitària del caminant de la fotografia d’avui. Quanta soledat…