Comentaris a: 15 d’agost de 1918

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 21 Aug 2008 10:21:27 +0000

Moltes gràcies Antoni. Encara estic mirant d’obrir el paraigües davant la teva pluja d’exemples. És cert que no només de Pla viu el lector i hi ha autors que de debò fan un ús personalíssim de la llengua, de les seves llengües, i és un gust tastar els fragments que has trobat. El que avui m’ha cridat l’atenció és el salt cap el pretèrit imperfet —dins un mateix paràgraf que havia començat en perfet— en un dietari, en el qual se suposa que estem parlant del que ha passat avui mateix o, com a màxim, ahir. Llavors, automàticament, un fet recent adquireix ressonàncies remotes.
Bé, m’acomiado mentre miro de reparar les quatre barnilles que encara li queden a la pobra andròmina aquella.

Per: Antoni

Antoni — Sun, 17 Aug 2008 08:03:24 +0000

A J.Cardona:
molt oportuna aquesta teva referència de Pla: “A molts catalans…”

A Florenci:
es troba aquest ús dels temps verbals com a recurs literari en d’altres autors catalans:

A “Laia” de S. Espriu: “Mossèn Gaspar netejava amb calma les ulleres:::” (cal dir que Espriu era molt primmirat en aquest tema de l’ús del temps verbal.)

A “Mirall trencat” de M. Rodoreda: “A la masia, quan la Pilar esmorzava, en Felip s’acostava al bressol…”

A “Vida privada” de J.M.de Sagarra: “Frederic de Lloberola, es despertava normalment…”

A “Gertrudis” de J.V. Foix: “Acabava de llençar el meu bitllet, quan l’inspector, bufat…”

Crec que és un recurs força habitual entre els escriptors, com a tècnica de contrast, però sí que coincideixo amb tu, Florenci, que en el text d’avui d’en Pla és un contrast molt marcat.

Bon diumenge!

Per: J.Cardona

J.Cardona — Sat, 16 Aug 2008 10:28:48 +0000

“Digui, digui, mossèn Narcís… Aquests melons són els nostres… Mossèn Narcís, és massa amable… Tots ens trobarem al cel, és clar, si Déu vol…”. El mossèn passa a felicitar les feligreses, sembla que estigui al mig, potser fa una mica de nosa. Tothom el saluda, volen estar per ell, però tenen altra feina o altres coses al cap. Molt divertit, un mossèn que felicita el sant i les felicitades preocupades per agafar les seves postres. El mateix Pla ho va explicar d’una altra manera: “A molts catalans els interessa Catalunya, però no hi creuen.Els passa exactament el contrari que amb la religió i l’altra vida: hi creuen, però no els interessa.”

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 16 Aug 2008 07:35:29 +0000

Em té fascinat el vostre ús dels temps verbals. Amb aquesta gràcia que us caracteritza, salteu del pretèrit perfet a l’imperfet com qui no vol la cosa. Jo, per a fer el mateix i que no em quedi encarcarat, no sé ni per on començar.
Degut a aquests salts, de vegades sembla com si el que ha succeït avui si fos quelcom remot, un record de joventut. Això passa sobre tot quan us ateniu exclusivament a un temps verbal al llarg d’un mateix paràgraf. Quan us cenyiu al pretèrit imperfet (la totalitat del que comença per ”Mossen Narcís s’acomiadava…”) l’avui té un complet aire d’evocació d’altres temps; l’avui ja du la nostàlgia a sobre, només néixer. Quan us restringiu al present (tots els paràgrafs, a partir del que comença “Nedar és agradable…” fins al final de tot; i bé fins hi podríem posar l’anterior, si no hi hagués l’evocació explícita “fa anys i panys que…” a on, directament, parleu de la vostra infantesa) la sensació de que tot aquest món de sensacions encara batega és fortíssima, el lector nota una galta freda i l’altra calenta.
Jugant amb les percepcions vives i la remembrança propera i llunyana en el temps us feu un fart de masegar-nos les emocions. I encara que ens mostreu el fons del barret, no sabem com us ho feu. Descobrim el truc mecànic—tant a la vista és, que l’hàbil en pot imitar l’aparença— però no l’ull observador, el cor, l’esmolada màquina de seleccionar paraules amb sentit que teniu al cap, la màgia pura.
Bon dissabte a tothom.

Per: Antoni

Antoni — Fri, 15 Aug 2008 17:01:46 +0000

Amb aquesta entrada d’avui queda molt clar com eren les diades de Festa Major o diades de festes importants en el calendari, d’un poble pagès o mariner, a principis del segle XX.