Ahir volia deixar una intervenció per alguns dels meus companys en l’entrada del dia 11 de maig, i ho vaig enviar dues vegades i no es va grabar.

Mira la culpa de tot això la té el meu amic Florenci -suposo que a aquestes alçades ja ho puc dir així perquè ens contestem des de l’inici del bloc, no?- perquè va se ell qui va començar amb els virus de l’ordinador, donsc mira per on, ara m’ha tocat a mi. Els comentaris no se’m van gravar i l’ordinador em va dir que m’anés a dormir!

Florenci, Florenci, quin cuc cibernètic ens has deixat per aquí?
Deixa’m emprenyar-te una mica perquè el dia ha estat una mica revolucionat. A veure qui serà el següent.

Per en Pau,
Hola company, és la primera vegada que et comento alguna cosa i vull agrair-t’he que en fessis veure d’una altre manera la critica que jo li vaig fer amb el Sr. Pla.

Jo ni m’ho vaig plantejar poder-ho veure des de la teva prespectiva, cosa que m’ha encantat. Vigila que no ens deixis tant bé a les dones perquè en aquest bloc la gran majoria són del teu sexe. Gràcies per cuidant-se tant i per dir coses tant reboniques!

Per l’Antoni,
Mira amic meu -em permets, no! també ets un dels que en va començar a introduir a parlar amb vosaltres i des de l’inici.

M’agraden molt les teves intervencions, però ets tant elegant alhora de dir les coses que sempre et quedes curt en les teves intervencions, jo vull que les facis més llargues, no tinguis por que no vull pas descobrir a que et dediques!

Noi, ja se que la culpa torna a ser d’en Florenci que sempre ens explica moltes coses, però ara també jo també he pujat al carro d’usurpar l’espai dels altres, i crec que en tinc un gran mestre, eh Sr. Saleses Pla!.

Continues essent tant prudent alhora d’avançar les coses que a vegades crec que jo en tinc la culpa perquè potser alguna vegada ho vaig dir. Si ho vaig fer no era a tall de retret, jo ja et dono permís perquè expliquis tot allò que tinguis ganes de dir.

I no demanis perdó per les teves errades gramaticals i pels teus castellanismes. Jo sóc la primera que en deixo de molt gruixudes i si m’ho pensés dues vegades et juro que no podria deixar cap comentari i llavors em perderia totes les intervencions que ens enriqueixen a tots plegats.

Ja sé que aquest és un bloc literari d’alt standing però jo m’hi tiro de peus a la galleda sense saber nedar.

Tinc un profe que és filòleg de llengua catalana que és molt exigent i quan veu els meus escrits deu caure de cul de la cadira només de veure tantes faltes; però ell molt subtilment sap com redreçar la meva llengua per enriquir-la.

Per en Jordi Palou,
Gràcies per la teva intervenció tant ràpida. Sempre et preocupes d’aclarir tots els dubtes gramaticals, de situació … perquè poguem tenir un bon “book” Planià . Noi, sempre se’t gira molta feina.

Bé, ja he fet una bona repassada .
Bon cap de setmana contertulians.

T’he llegit dos cops el teu text perquè necessitava la placidesa dels teus comentaris i de la dolçor de les teves paraules per tranquil.litzar el neguit que a moltes vegades ens acompanya a la majoria dels mortals alhora de prendre decisions importants.

Em reconforta el text d’avui perquè encara que parlis de la tristesa dels acomiadaments definitius ho fas de manera dolça i carinyosa; cosa que si jo hagués de parlar-ne no s’habria pas com fer-ho ni com encaixar-ho perquè no deixés de ser una cosa que a tots ens fa mal.

“… A Figueres les pedres, quan fa tramuntana, les pedres dels carrers rellisquen com una pell de serp tibant”.
“… el vent neteja d’un cop d’escombra els núvols del cel”.

Avui terres endins plou moltíssim i agraeixo que aquesta pluja faci net i ens perfumi amb les aromes de la terra mullada.

PS: Envejo als que viuen a la comarca de l’Empordà per tenir un poeta que us descriu tant bé i amb tant d’amor tota la seva comarca. La gent que viu vora la mar no saben el regal tant bonic que tenen per poder gaudir d’aquest paisatge -ha de ser espaterrant encara que bufi molt fort la tramuntana!

M’agradaria saber que vol dir “en doina” no ho havia sentit mai.Gràcies.