Comentaris a: 10 de novembre de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 11 Nov 2009 13:29:45 +0000

L’observació sobre el lloc de la foto és encertada i justa, Pere. Que l’excursió es va fer a Santa Cristina, no sembla oferir dubtes. Però la foto potser se la van fer fer a Barcelona abans de sortir, o a l’estació d’arribada, però sempre, és clar, a l’estació d’un tren de via ampla dels que dius. Ens havíem basat en la informació rebuda i, evidentment, hi sobrava el “Santa Cristina d’Aro” del final, ja suprimit. Gràcies

Per: PERE

PERE — Wed, 11 Nov 2009 10:27:30 +0000

La foto no és a Santa Cristina d’Aro com sembla dir al final del text, el vagons o cotxes del tren son molt mes grans que els de qualsevol dels carrilets gironins i, particularment, del “Feliuet” que és el que tenia estació a Santa Cristina. Son, molt probablement, tipus “costa” de les línies catalanes de la MZA.

Per: Criteri

Criteri — Tue, 10 Nov 2009 19:33:10 +0000

Sagarra és dels grans grans. He acabat la Ruta Blava, té una amenitat indiscutible i explica bé allò dels “paradís” dels tròpics.

Gràcies per la referència Antoni. Ho saps tot.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 10 Nov 2009 07:40:46 +0000

“Sagarra (sobretot) ha escrit poesies cabaloses, amb tirades de versos magnífiques i que algun dia s’editaran, perquè aquest poeta, per a la improvisació, no té avui rival possible.”

La profecia de Pla s’ha acomplert i com ja s’ha dit repetidament en aquest bloq del QG, hi ha dues edicions d’aquests famosos versos:

Josep M. de Sagarra. Poemes satírics. Recull, pròleg i comentaris de Lluís Permanyer. Edicions La Campana, Barcelona, 1989

Josep M. de Sagarra. Obra completa, Poesia. Volum 3. Edició a cura de Narcís Garolera i Jordi Llavina. Edicions 3 i 4, València, 1996

Com a mostra d’aquests Poemes satírics us copio els primers versos, magnífics, d’un dels més famosos que va fer:

AL GRAN SAPASTRE DE LA GANA IBÈRICA

Fa trenta anys i un mes i un dia que, estripat d’americana,
amb un “jipi” de tres peles i unes calces de poc gruix,
rodejat de quatre pintes i de quatre morts de gana,
arribava a Barcelona la corpenta d’en Lerruix.

Escrivia paraulotes amb la punta del seu llapis,
prometia al cirabotes, al camàlic i al manyà,
botifarres d’arquebisbes i salsitxes d’escolapis
i altres coses deshonestes i difícils d’empassar.
S’agitava, remugava, renegava, flastomava,
remenava, estossegava, tavernari i marranís;
tots els llonzes l’aplaudien i després Lerruix plegava,
i endrapava i endrapava i endrapava en el Suís.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 10 Nov 2009 07:30:11 +0000

Sobre la capacitat d’improvisació de Sagarra, també sobre Arzalluz deia un periodista fa uns anys: “és dur, sentimental, gran improvisador, genial”. Sembla que la capacitat d’improvisar és important, doncs, en molts camps.