Quin relat més tendra. En aquests moments em deixaré portar pel teu pensament i m’endinçaré un cop hagi buidat el pap en aquest silenci de què em parles i deixare que el vent …

Acabo de veure com els meus colors estimats han patit de valent davant del color blanc que en tot moment ha enlluernat.
Avui ja veus et parlo de futbol que ni de bon tros és el meu fort, però també ho podem fer perquè tot és poesia si li saps trobar el punt adeqüat.
El meu equip ha fet el passadís al guanyador i s’ha portat com tot un bon professional aguantan l’orgull i la ràbia d’haver perdut la temporada.
L’infortuni l’ha acompanyat en tot moment i a cada bugada ha perdut un llençol. Ni el lloc, ni el temps, ni l’arbitratge l’han acompanyat. I per més INRI quan ja era anar morint a punxades, li allarguen el partit -cosa innecessària- ens castiguen amb un penalti, i ens treuen alhora dues targetes grogues i una vermella; tot plegat a les acaballes del joc. Quin martiri, però els meus colors ho han aguantat perquè vénen d’una terra lluitadora.

Potser aquest és el resultat de que al llarg del curs no s’hagi treballat en equip i de no anar a la una. No sé qui li ha passat pel cap al pobre porter, que sempre li queda la responsabilitat més gran i més, quan les coses no van bé; realment s’ho ha lluitat tot sol, però quan formes part d’un equip això no triunfa.
En aquests moments cal animar aquests colors perquè són els de la meva terra, perquè d’altres temps bons vindran.

No sé quines aficions tens i si mai ho esbrinaré al llarg dels teus apunts però segur que també la terra et tiba perquè encara que algun cop hagis marxat d’ella, segur que sempre te n’has enrecordat.

“…el vent infla i desinfla la cortina “. I jo m’endinçaré en la negra nit miraré per la finestra i buscaré la meva lluna i les meves estrelletes i deixaré que el silenci m’acompanyi per anar a dormir.

“vagas cortinas de volantes vanos
corrió Favonio lisonjeramente
a la (de viento cuando no sea) cama
de frescas sombras, de menuda grama”

us deixo tranquil en la vostra contemplació. Només vull dir que m’agradaria arribar, un dia, si pogués ser, a fer una descripció senzilla, real i lírica com aquesta. Per altra banda, el maig ja ho té, això de la contemplació!

Que passis un bon silenci doncs, fins aviat!