Comentaris a: 18 d'octubre de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sun, 18 Oct 2009 10:27:22 +0000

Sense relació amb el Dr. Turró ni amb la nota d’avui, només recordo que divendres, a l’Hora del lector de TV3, hi va haver entre altres convidats l’escriptor Enric Vila, a propòsit del seu llibre “El nostre heroi Josep Pla”. http://www.tv3.cat/programa/226058716

Per: Antoni

Antoni — Sun, 18 Oct 2009 10:10:21 +0000

“…Pla, enfront del predomini social i professional dels articulistes, va imposar i dignificar la funció dels informadors, dels reporters, dels cronistes. Pla és el més reeixit representant d’aquella fornada de periodistes que entre les dues grans guerres europees del segle viatjaren arreu i foren testimonis directes dels esdeveniments que narraven, descrivien i interpretaven. Era la nova mena de periodisme que aquí s’havia introduït de manera tardana. Fou una forma de modernització incipient que tallaria la guerra civil.”

JOSEP MARIA CASASÚS
Lliçons de periodisme en Josep Pla
Edicions Destino, 1986
p. 20

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sun, 18 Oct 2009 08:45:18 +0000

Has de saber, en cada moment de la vida, quan “toca” ser d’esquerres, quan “toca” ser de dretes. Com ho deia John Irving, en un altre sentit: quan es pot ser amable i quan no. La veritat és en moviment, i plena de matisos, de clarobscurs. El meu avi es dedicava a fer passar la frontera moltes persones, fossin de dretes o d’esquerres, això em sembla la postura més intel.ligent que es pot tenir a la vida.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sun, 18 Oct 2009 06:29:51 +0000

M’ha sorprès que no hi hàgiu inclòs –ens teniu molt aviciats, ho admeto– aquest enllaç http://www.lletres.net/pla/rturro.html on hi surt una part de l’entrada d’avui, però també un suculent fragment de Notes Disperses (potser ja l’havíeu posat abans i se m’havia escapat).

Jo també hi estic d’acord amb la diversitat d’esperit, que tan lloa en el doctor Torró, sense que jo comparteixi massa coses amb ell, d’entrada, sobretot el delit per la institució policial que esmenta. Hom pot ser nostàlgic i revolucionari, conservador i progressista, i altres més divergències més, en constant evolució, en més d’un apartat diferent del pensament i l’esperit. També és cert que els “uniformes” desconfien de qui viu amb aquesta llibertat d’esperit. “Si en això pensa tal, o gaudeix amb pasqual no pot ser dels nostres del tot”, diuen. Per sort crec que d’”uniformes” complets n’hi ha pocs, perquè ha de ser molt cansat això de ser tan coherent, tan unidimensional. A l’altre extrem hi ha els dispersos absoluts, que ara van cap aquí, ara cap allà, sense cap constància; “culo veo, culo quiero” que diuen els castellans molt encertadament. Com tot, el terme mig és difícil i tan equivocat és mirar d’acontentar a tothom com només als acòlits. Ja costa prou de fer-ho amb un mateix…