Comentaris a: 10 d'octubre de 1919

Per: Criteri

Criteri — Sun, 11 Oct 2009 20:27:01 +0000

Dels pares s’hereta també el cap? Ho heretà ell? Què heretà de qui? La visió de futur del seu pare segur que no -ho dic per la ruina de l’arròs-. Chi lo sä.

Per: Antoni

Antoni — Sat, 10 Oct 2009 15:18:03 +0000

Un altre text que es podria afegir, potser, al famós “autorretrat” del 7 de juny d’aquest quadern.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 10 Oct 2009 14:05:11 +0000

M’agrada això dels “tòpics desmonetitzats”. Comparteixo el sentiment per la tria dels pares (vull dir que per mi jo triaria els meus, no els seus, és clar). Sempre que parla d’aquetes coses sap trobar el punt assèptic precís, s’esquitlla a parts iguales del sentimentalisme com d’amargor truculenta.

Sobre les dents, Carles Soldevila fa dir a Fanny (Fanny, 1930, per tant onze anys després d’avui):

“Un home amb les dents netes no pertany a la mateixa raça que un home amb les dents de molsa… Ecs! Jordi és dels que raspallen de valent, fins a fer-se sang.”

Usos i costums.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 10 Oct 2009 06:15:36 +0000

Després de la divagació sobre la bogeria dels empordanesos, parla d’una cosa tan terrenal com el mal de queixal, d’un dolor tan físic.

“He tingut la fortuna -que haig d’agrair a l’educació familiar una mica freda, vull dir desproveïda de frases convencionals i de la literatura que sol flotar sota el llum del menjador- (…)”: Pla tracta la paraula “literatura” amb menysteniment, com sol passar. En canvi ningú s’atreveix mai a menystenir la paraula “poesia”, encara que hom no hi entri. “No facis literatura”, i “El reste és literatura”, que deia Pere Quart.

És mentida que la gent del sud “són apassionats fins a l’encegament”, més aviat solen tenir por de la natura, els més primitius.