Sovint, també, se sent dir: “Si no hagués estat per tal autor o tal altre no seríem on som” i llavors hom acostuma a lamentar on som i a on no anirem mai. La silenciosa fila de vehícles útils de debò, estimbats a la cuneta, a causa dels interessos, modes, el comentari “graciós” de la patum de torn, o simplement els prejudicis de cada època és llarga com la vergonya col·lectiva a admetre que el rei va nu damunt el cavall. Apa.

Continuo sense poder opinar sobre Girbal Jaume com a autor, però m’arrisco a sospitar que devia ser un relacions públiques de si mateix pèssim.

” …Girbal Jaume és avui un escriptor oblidat. Ho és, al meu entendre, injustament. És una fita de la nostra literatura. Al meu entendre, és una fita discutible. És igual. S’hauria d’haver reeditat alguna de les seves novel·les rurals -alguna d’aquelles novel·les en què el detallisme naturalista, pessimista i asfixiant és portat fins a les darrreres conseqüències. Dintre aquesta obsessió, Girbal Jaume fou un mestre. La seva prosa és com la de Víctor Català però convertida en cromo -un cromo que ho conté tot, en què no falta res, en què la manera és portada amb la punta de l’espasa amb una minuciositat perfecta…”

Penso comprar “La tragèdia de cal Pere Llarg” després de llegir els textos de Pla, la crítica de Borralleres i els comentaris del Sr. Santacana i l’anticànon de l’Helena. Tots plegats m’heu desvetllat la curiositat per un autor per a mi desconegut.

En canvi, la seva lectura a mi em “mossega”, em pertorba, allò que deia Kafka que havien de fer les novel.les per enganxar-lo, i és literari d’una manera diferent, pensa que jo no solc entrar en el realisme, en general. Una autèntica llàstima que no se’l reconegui.