Comentaris a: 4 d’octubre de 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 06 Oct 2009 16:35:41 +0000

Tan de bo se m’encomanés el “vici” d’escriure tan bé del Florenci!

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Tue, 06 Oct 2009 15:52:17 +0000

Sabia que el Quadern Gris s’acabava abans però no la data exacta. Moltes gràcies per la informació… i no treguis importància al teu cognom: fas molt bé en no fer-lo constar, per molts motius (un d’ells evitar el meu contraatac. Bona estrategia!).

I el bon humor, que no falti mai.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 06 Oct 2009 14:05:05 +0000

Efectivament, Florenci, el diari original s’acaba el dia 25 de juny de 1919. A partir d’aquesta data totes les anotacions que fa són escrites pel Pla madur.

El meu cognom és un dels que surt al Quadern gris. No és gaire important i per això no l’he fet constar.
Celebro el bon humor que susciten aquestes petites errades en escriure els cognoms.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Tue, 06 Oct 2009 06:42:35 +0000

Comentaris com: “Aquests articles (…) tenen la nota característica de la joventut”, “… són l’aiguabarreig de l’esperit imperant en l’adolescència intel·lectual barcelonina en el segon decenni d’aquest segle…” no sembla que siguin de l’estil que un jove de 22 anys el 1919 i dubto que siguin al diari original (en tot cas, si fos així, Pla hauria tingut una bola màgica o no sé ben bé què per predir la visió que del present hi hauria al futur). Segur que l’Antoni ens en podria aclarir alguna cosa.

Per cert, Antoni: tens sort que no sàpiga el teu cognom, perquè ara mateix te l’escriuria malament (amb una essa de més o de menys, una ch final o convertint-la en una k, qualsevol cosa que grinyolés) expressament, només per satisfer venjativament el meu honor –o les escorrialles que en puguin quedar. Ara sí, gràcies per recordar-te de mi, ni que sigui a través de les meves planxes, i a tu Helena per fer-me companyia en la pífia.

Per: Criteri

Criteri — Mon, 05 Oct 2009 18:15:42 +0000

És sincera la seva modèstia i declaració d’ignorància, com ho fa aquí i tantes altres vegades? Per què ho feia? “Sobre el valor que pugui tenir aquest quadern, no en sabria dir absolutament res. Potser no en té cap. És gairebé segur…”