Comentaris a: 30 de setembre de 1919

Per: Alex

Alex — Thu, 01 Oct 2009 09:59:40 +0000

Avui ja no podem veure el mar baixant pel carrer Claris, tampoc des de la Via Laietana. Sort que encara ens queden els dos dits gruixuts que es veuen al fons del carrer Muntaner.

Per: Josep-Joan Rosselló

Josep-Joan Rosselló — Wed, 30 Sep 2009 09:50:15 +0000

Trob que és ben evident que Pla és un home de terra endins, per més que hagi escrit planes meravelloses sobre les costes mediterrànies que va freqüentar. Jo he nascut al costat del mar, tot i que durant molt temps Palma –com ho va fer Barcelona– ha viscut d’esquena a la mar. No sóc mariner, però puc restar embadalit contemplant l’aigua, les ones, el rompre contra la vorera… Sempre he pensat que no podria viure enmig de, per exemple, l’altiplà castellà només de pensar que més enllà de la meva vista, més enllà de l’horitzó, només hi ha terra… Bé, i perquè tothom em xerraria el foraster…

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Wed, 30 Sep 2009 07:50:12 +0000

La mateixa basarda que li produia, a Pla, la contemplacio del mar lliure, li donava la visio de l’alta muntanya: tot plegat, la mes pura representacio de l’esterilitat i, per tant, de la inutilitat mes absoluta. Per aquest motiu, Pla gaudia, sempre de paisatges civilitzats, fertils, utils, com ara l’Emporda o la comarca del Pla de Mallorca, en contraposicio a la nuesa salvatge, improductiva dels Pirineus (alta muntanya) o be la Serra de Tramuntana illenca.

Per: jaume santacana

jaume santacana — Wed, 30 Sep 2009 07:32:26 +0000

Pla deia sempre que la mateixa sensació d’esterilitat, d’inutilitat total, que li produia la visió del mar, li donava, també, l’alta muntanya; és a dir, de fet, aquesta manera de veure aquest tipus de paisatges de “nuesa” natural i còsmica”, li feia una basarda terrible. Sentia com una mena d’angoixa, com una sort de pànic inexplicable. Pla tenia molt clar que l’únic paisatge civilitzat -l’unica mostra de cultura autèntica- la proporcionava el terreny pla i ben cultivat, èvocació de la fertilitat, l’utilitat plausible, la tranquil.litat i la mida humana. Per això li tributava un homenatge constant a l’Empordà i, per exemple a les terres del Pla de Mallorca, en contraposició absoluta als Pirineus i a la Serra de Tramuntana illenca.
L’alta muntanya amb boira (i això és un record molt íntim i personal que vaig viure al seu costat, sols dins el meu cotxe a Andorra, al Pas de la Casa) l’excitava d’una manera negativa i molt contundent: el treia de polleguera, físicament parlant!

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 30 Sep 2009 07:09:52 +0000

Mirar el mar és com contemplar el foc, una muntanya, o el cel, és fascinant, quan no es vol fer res.

“La metereologia és un apuntador del mar” és una molt bona metàfora.

Aquest estiu he estat a Calella, i trobo, en contradicció amb Pla, que la vista des de terra és molt maca, al contrari de Cadaqués, on la vista és més bona des del mar.