Comentaris a: 10 de setembre de 1919

Per: Criteri

Criteri — Tue, 22 Sep 2009 19:52:34 +0000

El que descoloca també és quan diu “no entenc res”. Una persona tan intel.ligent. Jo m’hi identifico. En que hi han coses que em són impenetrables del tot, no pas en la intel.ligència, òbviament.

Per: Josep-Lluís Motger

Josep-Lluís Motger — Sat, 19 Sep 2009 13:40:39 +0000

Molt encertat el comentari de l’Helena Bonals!

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Thu, 10 Sep 2009 22:44:54 +0000

Ostres,

Aquestes quatre ratlles m’han deixat ben descol.locada i el cor se m’ha aixamplat al veure que també els genis ho tenen complicat. Amic Pla, m’hi sento totalment identificada, esclar que tant sols per la primera part del meu comentari.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 10 Sep 2009 06:55:34 +0000

Sembla que hi hagi un paral.lelisme entre “Ho faig de mala gana, sense interès: en realitat no comprenc res del que llegeixo”, i “Quantes coses infectes he menjat en el curs de la vida! I les que hauré de menjar, Déu meu!”. Avui que semblava que no digués res, es pot referir a tot el que s’ha empassat i s’empassarà al llarg de la vida, sigui amb la Guerra Civil, sigui amb la feina de periodista, sigui amb la censura.

Per: Antoni

Antoni — Thu, 10 Sep 2009 06:22:29 +0000

Ànimus! Sr. Pla, que ja falta poc per acabar aquesta pesada carrera d’advocat.

Pel que fa al tema de la cuina, que comenta en Florenci, per mi, “El que hem menjat”, és un del bons llibres de Josep Pla.
Un detall que recorda Josep Martinell:

“Encara recordo quan escrivia “El que hem menjat”. Llavors vivia al mas amb la Lola de la Pera, que va fer-li una temporada de minyona. Pla la cridava des de la cuina i ella, asseguda en el canapè, dessota la campana de la llar, li anava explicant a la seva manera les receptes particulars dels guisats que feia. Segons Pla, la Lola, que havia cuinat per a restaurants de temporada, havia fet deu mil canelons, potser més.

JOSEP MARTINELL
Josep Pla vist per un amic de Palafrugell
Ed. Destino, 1996
pp. 199-200