Però com que no hi veig el text següent, de les “Notes del capvesprol” (ja sabem que el Diccionari és molt útil, però no pretén l’exhaustivitat), el poso a continuació. Si el voleu llegir complet, el trobareu en aquesta pàgina, que és una visió de Pla sobre la literatura catalana, escrita a 80 anys, amb la referència inevitable a Verdaguer.

Verdaguer

La nostra llengua, i per tant, la nostra literatura, havia arribat molt avall: a extrems de grolleria, de vulgaritat i d’irrisorietat que els Jocs Florals no pogueren aturar. Els Jocs Florals, que tractaren de crear una societat, o sigui una llengua civilitzada, foren combatuts per Pitarra i Almirall en nom del «català que ara es parla». Observin el matís: no el català que es parla, sinó el català que ara es parla. Ho promogueren, és clar, en el camp de la subversivitat i de la revolució –de la Revolució de Setembre, que fou un indescriptible fracàs. Fou Mossèn Verdaguer el qui redreçà la llengua i la literatura La seva obra literària respon a la vitalitat que tingué, que fou molt gran. La seva literatura mística és com les altres. «L’Atl àntida» avui és il·legible. El «Canigó» és un gran poema, sorprenent, extraordinari. L’obra en prosa de Verdaguer no té comparació possible: extraordinari.

Notes del capvesprol

Sí, dice un poco más, pero en otro tomo, con lo que el contraste en el Quadern permanece. Parece que Pla, para la buena crítica, no siente que tiene que desarrollar ningún argumento. Parece que Pla nos dé a entender que tal vertiente del escritor X es excelente y que ya ha dicho bastante con tal adjetivo, con lo que no tiene que argumentar nada.

Buenas madrugadas.