Comentaris a: 8 de setembre de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 10 Sep 2009 03:54:56 +0000

Enmig la discussió amb l’Helena, m’he oblidat d’agraïr el text aportat per l’Antoni i el privilegi de que en Jaume comparteixi els seus records amb nosaltres. Això de les llàgrimes –crec que no és la primera vegada que parles de Pla plorant, emocionat per algun motiu– posa llum a una part humana que a molts segur no els quadrarà. Aquest home que es va passar la vida mostrant una imatge d’una duresa rocallosa sempre mantingué un enamorament fidel cap a certes coses molt concretes. Tenim cor, no hi podem fer més.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 08 Sep 2009 14:04:05 +0000

Jo també, Florenci (a vegades es tracta d’argumentar un cas, com els advocats, encara que no hi creguis). Però en aquest cas sí que hi crec.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Tue, 08 Sep 2009 13:46:01 +0000

Helena, em rendeixo. Admiro la teva capacitat d’argumentar amb exactament un 30% de les ratlles que em calen a mi. Una lliçó de bevetat rere l’altra. Suposo que al capdavall ha de ser una qüestió purament semàntica, del sentit que li donem a cada paraula. Dèia el Sócrates del Plató, en no recordo quin diàleg, que abans d’iniciar una discussió primer caldria saber quin significat te cada paraules per a cadascuna de les parts. Sospito que no estem tant lluny l’un de l’altre –ni de Pla, goso dir– en el fons, però que hi ha certs mots, maneres de dir, que mentre a un l’inspiren a l’altre li toquen la moral. Això passa en moltes converses i es generen discussions infinites, al llarg de les quals es poden dir moltes bestieses o propostes estimulants. Espero no haver-ne dit gaires de les primeres i que les que se m’hagin escapat hagin estat entretingudes pel lector, com qui mira un ratoli que corre dins una capsa de cartró.

Un plaer sincer, de debò.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 08 Sep 2009 11:53:53 +0000

“Te’n vas al cel un cop has estat a l’infern”. Només em refereixo a això, quan parlo del dolor. Els premis Laus de disseny, un any tenien una imatge que era el trofeu envoltat de filferro d’aquell amb punxes: això estava dient que l’èxit és envoltat de dificultats tan dures com el filferro aquell.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 08 Sep 2009 10:47:58 +0000

“Jo creia que el qui al meu modest entendre havia formulat la regla essencial de l’estil per primera vegada, havia estat Francesco de Sanctis, quan en parlar de l’Infern de Dant diu a la seva “Storia della letteratura italiana”: “S’ha de posar una cosa darrera de cada paraula”. Bejerano diu una cosa molt semblant en subratllar que un estil és bo quan porta de dret a les coses. El difícil, el suprem, és explicar el que es veu, el que se sent, en la forma més simple possible -dic jo, amb la mínima quantitat possible de paraules. Gairebé tothom es decanta a revestir les seves idees d’accessoris i de faramalles.

JOSEP PLA
El passat imperfecte
Azorín
O.C. Volum 33, pp. 24-25
Ed. Destino, 1977