Comentaris a: 1r de setembre de 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 01 Sep 2009 10:30:41 +0000

Estic d’acord amb tu, Jaume. Hi ha vegades, ho tinc comprovat, que una paraula, vers o frase poden arribar a tenir fins a set interpretacions vàlides, per dir una xifra. Com els pètals d’una flor. Crec que com més bona és la idea, més idees suggereix, més rica és, generalment.

Per: jaume santacana

jaume santacana — Tue, 01 Sep 2009 10:02:06 +0000

Helena:
Jo entenc que aquesta inintel.ligibilitat (una de les paraules que a Pla li agradava més de pronunciar -i d’escriure, és clar) es refereix a la prosa de Castelar, que de tan barroca era del tot confusa i, a la vegada, a la referència, a la comparació amb la mar.
Es tracta, crec, d’una carambòla planiana, si se’m perme’t!

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 01 Sep 2009 09:50:16 +0000

“- No, no hi entenc res. Com el mar, dieu? Per mi és inintel·ligible.” Aquesta darrera paraula és ambigua: no se sap si allò inintel.ligible es refereix metafòricament a la inabastabilitat del mar, allò més inefable (ell que vol ser tan planer); o bé que “el mar” li és un concepte que no entén, en relació a l’escriptor Castelar (ho considera massa pretenciós, segurament). O a totes dues idees alhora. Pla vol “una certa objectivitat”. La grolleria, si no és innecessària, pot ser bona, considerava Forster; escriure sense massa delicadesa, de forma “primitiva”, és propi del segle XX, i no vol dir que no hi hagi art. He fet un cop d’ull als textos que n’ha fet un enllaç el Florenci, i no sonen pas malament. Terrenals per a Bo i Singla, potser: “Menudències” i “Misèria humana”, per exemple.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 01 Sep 2009 09:27:03 +0000

Tot fent una ullada, tal com diu en Florenci, als textos que ens adjunta, he recordat que entre els anys 1989 i 1990 el DIARI DE BARCELONA, quan n’era el director Josep Pernau, va publicar uns petits llibrets de tapes blanques, uns trenta i tants en total, de diferents autors de la literatura universal. Un d’aquells llibrets era una selecció de textos de Robert Robert, sota el títol de “Quadres del XIX”. A la nota introductòria, a cura d’Agnès Bosch, s’hi llegeix:

Robert Robert va escriure durant el període1865-1866 vint-i-set articles sobre costums, formes i anècdotes de la vida barcelonina d’aquella època que es van publicar a “Un tros de paper”. Per a aquesta edició n’hem seleccionat catorze intentant de recollir els més característics de l’autor tant pel que fa a l’estil com al contingut.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 31 Aug 2009 23:39:26 +0000

Si teniu temps, podeu fer una ullada als textos que Robert Robert publicà a “Un tros de paper” aquí i així cadascú es podrà fer la seva idea de la petitesa o grandesa d’aquest senyor: http://www.gutenberg.org/files/22296/22296-8.txt

I mireu que deia ahir el conseller Joan Manuel Tresserras a la secció diaria que fa l’AVUI dedicada als llibres favorits dels polítics “La biblioteca dels polítics”. Un dels seus favorits és “El Quadern Gris” (ho dic perquè a la versió digital no hi apareixen els títols, però sí l’autor:
http://paper.avui.cat/article/politica/173248/buscant/shibumi/desesperadament.html
Ho he trobat interessant, per diversos motius.

I mentrestant, en Pla ens fa la seva feina de recuperació, d’anar salvant la memòria d’aquest país tan esforçat en portar-se la contraria.

“…amb una ploma a la mà, tothom es torna una mica exagerat en aquest país.” Devastador… però la desesperació col·lectiva té aquestes coses.