Comentaris a: 9 de setembre de 1918

Per: Matias Mulet

Matias Mulet — Thu, 11 Sep 2008 02:04:17 +0000

Ramon, moltes gràcies. He vist els manuscrits i m’he quedat embadalit davant la pantalla. Cert, l’ortografi és la part més superficial de la llengua, només és que em sorprenia que fos tan “normatiu”. Ara ja em queda explicat. I coincideixo, Pla hauria d’estar als plans d’estudis! No conec cap altre autor que faci que el català escrit soni tan natural.

Salut,

Matias

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 10 Sep 2008 17:58:21 +0000

I bé, he rellegit el meu comentari i entenc a on hi pot haver-hi un malentés. Quan m’he referit a tot allò dels ulls que miren, m’estava referint a tots nosaltres, qualsevol lector del bloQG, anònim, silent o comentarista. Allò de que quatre ulls veuen més que dos va tan sols per la frase feta. Llavors, imagina’t aquí, tothom analitzant fins la última coma: la que se li escapa a un, l’enxampa algú altre. I, personalment, penso que heu estat molt fines.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 10 Sep 2008 17:53:58 +0000

No, nooo! Al contrari, ho he trobat molt encertat, de debò. A cada resplica que feieu hi sortia més suc. Heu filat molt prim amb les anades i vingudes i els perquès d’aquells adjectius. Penso que heu donat al clau, sense perdre l’objectiu de vista.
En absolut tres peus al gat, t’ho assaguro. Si m’ho semblés, et ben prometo que t’ho diria o que callaria com un dallonses.
Ah! bona tarda i els meus respectes al teu pare.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 10 Sep 2008 17:46:45 +0000

Què vols dir, o què dius, Florenci, que busquem tres peus al gat?

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 10 Sep 2008 16:59:06 +0000

M’havia oblidat d’advertir que, per a arribar al fragment de l’entrevista, primer cal empassar-se o saltar-se olímpicament -la decisió més assenyada- un rotllo tremendo meu sobre el tema.