M’heu deixat esmaperdut amb aquest relat. Vós, padrí (ai, no, perdoneu, m’ha fet la il·lusió que érem a la vora del foc i explicàveu un conte als xics) vós, deia, ens proposeu un evangeli, una epifania, un sapiencial, un Gènesi, un… (podríem arribar, en un excés d’imaginació, a la litúrgia sarraïna, amb el moetzí que crida a la oració a hores convingudes amb el sol, però això sí, amb un corn víking! L’Alcorà no el deguéreu pas llegir, però, oi?).

És obvi que heu llegit les Escriptures. Un home així, de no haver existit, s’hagués hagut d’inventar, però en qualsevol cas, narrar-lo és del tot necessari. Gràcies per fer-ho.

Què coi estan fent a l’escola pública, que no ens hi ensenyen aquestes coses?

Fins aviat.

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l’estiu
níui l’oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Com m’agradaria ser en aquesta taverna, punt de reunió de tota la setmana per a la gent del poble i per la gent forana que ho feia els diumenges.
Retinc amb els ulls clucs aquesta deliciosa descripció per compartir amb tu la flaire i les aromes d’aquest lloc tant especial “la taverna bullia fins que moria la tarda i la llum es fonia, desmaiada sobre les terres del cantó de mar”. Impressionant!

Jo vull que compartexis un altre lloc molt emblemàtic però de terres endins concretament a Barcelona, l’hostal “Els Quatre Gats” que va esdevenir un dels nuclis principals del Modernisme. Lloc de tertulies i d’art barceloní, vetllades literàries i musicals. Tots els artistes que s’hi reunien, intel.lectuals de l’època van instaurar un canvi ideològic i cultural: Santiago Rusiñol, Picasso que va fer la carta de menus, fins i tot el compositor alemany Wagner s’hi va enamorar.
Jo me perdut aquestes tertúlies animadíssimes que es devien fer a la tarda i al vespre, tertúlies que segur es parlava sobretot de política, filosofia i art asseguts al voltant de taules i cadires de l’època.
Ments inquietes i obertes a les noves corrents de l’època pensaments filosòfics i llibertats que també es van perdre.
Potser tu també ho vas conèìxer, quina enveja, però bé si més no em queda les teves descripcions .

Acabeu d’escriure un dels capítols més melangiosos del vostre quadern…acabeu de regalar-nos una història bella d’amor a la terra i a la vida. Una taverna es va perdre, però va néixer un tocador de corn, un bon vi i una mena de mite casolà.