Comentaris a: 26 d’agost de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 26 Aug 2009 10:31:46 +0000

Com que la revisió de l’original de Pla i la preparació del bloQG es fa amb temps, avui que parlem de bilingüisme, em sembla oportú de recordar que, ja fa dies, quan teníem aquest text entre mans, en Jordi Palou em deia haver-se aturat davant del fet que Pla ens explica i que avui trobem d’allò més normal: una persona que “parla en castellà i en català indistintament”. Això, naturalment, vol dir que de castellà no se’n parlava gaire; avui la situació tendeix més aviat a l’extrem contrari, el català s’encongeix, i això que ell parla de Barcelona; ara posem-nos en el cas de Palafrugell, Manresa o Reus…

Per: jaume santacana

jaume santacana — Wed, 26 Aug 2009 09:50:30 +0000

Me sembla magnífic el retrat de l’Àlvarez. Personalment, crec que hi ha uns quants Alvarez repartits pel món. Encara avui. Al manco, jo mateix me’ls he anat trobant en diverses activitats, lluny – o no tant – del món del periodisme: ràdio, cinema, televisió, etc. Són gent, efectivament, negada per a les generalitzacions de tota mena; intuïtius, les veuen venir; treballadors, força treballadors que, sense dissimular un cert grau d’analfabetisme, requereixen, obligatòriament, de qualcú que els hi resolgui la qüestió formal, és a dir, l’aplicació concreta d’un exemple, d’un fet. Complementarietat, aqueixa és la cosa.

Per: Antoni

Antoni — Wed, 26 Aug 2009 09:41:55 +0000

Molt oportú l’enllaç amb l’article sobre el bilingüisme, com apunta en Florenci, que m’ha fet pensar, quan Pla diu que, quan escriu en un altre idioma està fora del geni de la llengua i caldrà corregir-ne l’estil, que això, el mateix Pla ho va patir escrivint un llibre, que ara estic fullejant, que es titula “Viaje en autobús”, (Destino, 2008) on s’hi nota tot això que deia Pla en l’article, quan diu que el bilingüisme és una tragèdia. Té tota la raó.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 26 Aug 2009 07:57:05 +0000

L’Álvarez és com si tingués electricitat, però sense un cable de coure o algun altre material apte per on fer-la passar. Fontdevila es converteix en el seu cable. Hi ha molts escriptors que més aviat no els agrada d’escriure, però tenen moltes coses a dir. Blai Bonet per exemple.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 26 Aug 2009 06:53:13 +0000

El que dius tu, Maria Rosa: l’Àlvarez es complementa amb el Fontdevila. El retrat que li fa Pla és molt amable. El respecte que li mostra és força inusual en ell i en cap moment recorre a la seva proverbial ironia. Passa, potser, que l’Àlvarez està desprovist de tota fatxenderia –accepta les seves mancances sense cap dramatisme; la seva maduresa, en aquest sentit, és exemplar– i aquest tret tan inusual desarma al nostre home. L’altre dia començava parlant de la seva preferència dels “normals” sobre els “extravagants”, per després passar a demolir un dels primers. Després d’allò, hom queda sense referents ni esperança en la humanitat. Però hi ha els Àlvarez. Aquests tenen una virtut que sospito que per en Pla és encara millor que la discreció: l’adequació. l’Àlvarez és adequat, com un guant a una mà, com una roda a un eix. Aquesta adequació fa que el redactor biblingüe, enlloc de parasitar i incordiar, sigui una peça ben engreixada –tota una raresa– que ajuda a que el motor de la societat rutlli amb suavitat. Una societat feta d’Àlvarezs seria una utopia bellíssima, en la qual declarar-se com un antisocial seria una opció inversemblant, incomprensible i pintoresca.

L’article sobre el bilingüisme val la pena, de debò. Massa tema per a tan poc espai.