<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 19 d&#039;agost de 1919 [2]</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG/?feed=rss2&#038;p=4657" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=4657</link>
	<description>El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=4657#comment-2933</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 19 Aug 2009 17:46:07 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=4657#comment-2933</guid>
		<description><![CDATA[L&#039;esperit dels Jocs Florals continua ben viu; a la xarxa, per exemple. Són coses d&#039;aquelles que potser posen nerviós però que si desapareixessin les trobaríem a faltar. Cada dia s&#039;apaguen llumetes d&#039;aquestes sense que ens n&#039;adonem i un dia, de cop, preguntem que se n&#039;ha fet de tal o qual costum, de tal o qual concurs literari o del que sigui: simplement es va fondre i ningú ha preguntat quan ni com va ser.

M&#039;ha fet gràcia la síndria, pura enganyifa, de l&#039;enllaç. Els que en viuen no n&#039;estaran tan de divertits com jo, és clar.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>L&#8217;esperit dels Jocs Florals continua ben viu; a la xarxa, per exemple. Són coses d&#8217;aquelles que potser posen nerviós però que si desapareixessin les trobaríem a faltar. Cada dia s&#8217;apaguen llumetes d&#8217;aquestes sense que ens n&#8217;adonem i un dia, de cop, preguntem que se n&#8217;ha fet de tal o qual costum, de tal o qual concurs literari o del que sigui: simplement es va fondre i ningú ha preguntat quan ni com va ser.</p>
<p>M&#8217;ha fet gràcia la síndria, pura enganyifa, de l&#8217;enllaç. Els que en viuen no n&#8217;estaran tan de divertits com jo, és clar.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Antoni</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=4657#comment-2932</link>
		<dc:creator>Antoni</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 19 Aug 2009 14:10:41 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=4657#comment-2932</guid>
		<description><![CDATA[Comparteixo amb tu, Helena, la idea del treball, de la feina ben feta, referida a escriptors com Kafka, Pessoa i Pla, i jo hi afegiria Proust i Joyce, que, per cert, i parlant dels premis literaris a què es refereix l&#039;entrada d&#039;avui, cap dels cinc esmentats va rebre el Premi Nobel.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Comparteixo amb tu, Helena, la idea del treball, de la feina ben feta, referida a escriptors com Kafka, Pessoa i Pla, i jo hi afegiria Proust i Joyce, que, per cert, i parlant dels premis literaris a què es refereix l&#8217;entrada d&#8217;avui, cap dels cinc esmentats va rebre el Premi Nobel.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=4657#comment-2931</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 19 Aug 2009 11:07:41 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=4657#comment-2931</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Mentre no hi hagi més que una literatura de diumenge a la tarda, escanyolida i precària, una literatura feta a estones perdudes –les estones que deixen lliure les altres feines–, el perill d’aquestes romàntiques deliqüescències serà permanent&quot;: Pessoa, Kafka i Pla, per exemple, van treballar de valent en, a més d&#039;allò que els sostenia, la seva Obra. I en feren, de la seva feina, de l&#039;anar contracorrent, la inspiració, en més d&#039;un cas. Típic dels artistes segle XX, tot plegat.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Mentre no hi hagi més que una literatura de diumenge a la tarda, escanyolida i precària, una literatura feta a estones perdudes –les estones que deixen lliure les altres feines–, el perill d’aquestes romàntiques deliqüescències serà permanent&#8221;: Pessoa, Kafka i Pla, per exemple, van treballar de valent en, a més d&#8217;allò que els sostenia, la seva Obra. I en feren, de la seva feina, de l&#8217;anar contracorrent, la inspiració, en més d&#8217;un cas. Típic dels artistes segle XX, tot plegat.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
