Comentaris a: 23 d’agost de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 24 Aug 2009 08:23:04 +0000

Ostres, sí, tens raó Helena. Disculpeu Ramon i Jaume, per canviar-vos la personalitat. Encara veia llumenetes del castell de focs de Sitges quan vaig escriure això i sembla que el meu cervell no va processar bé els noms.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 24 Aug 2009 07:56:38 +0000

Això de la perfecció: un horitzó que sempre s’albira i mai s’aconsegueix. Ni falta que fa.

Per cert, no era el Jaume sinó el Ramon, que parlava de mediocritat, arrel del comentari del Florenci.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 24 Aug 2009 00:12:50 +0000

Helena: doncs jo segons quines coses veig en els meus textos publicats, que se m’han passat a mi, a l’editor i al corrector, m’agafa de tot. No és fonamental, evidentment i hi ha altres coses més importants. I tant! Hi ha qui té el cap buit, el corsecat i la humanitat escarransida com una pansa d’uns postres de músic, però una tècnica perfecta. Eureka, de conya, per ell farà, tot i que potser ens serà molt bon professor de redacció. Hi ha qui diu que Homer era analfabet –jo ho dubto molt– doncs, ostres tu, quina tentació de dir segons quines coses. Però aquestes coses serien excuses, evidentment, perquè en l’hipotètic cas que ho fos d’analfabet, el que es segur és que la seva tècnica –ofici– i saviesa –digueu-li el que vulgueu, segons la vostra ideologia artística– eren aclaparadores.

Evidentment que hi ha coses molt més greus que una trista repetició i, mare de Déu, el text de l’entrada d’avui, ja ho he dit, podria ser una novela curta fenomenal –editada amb les lletres una mica grosses, com fa alguna editorial, això sí. En aquest sentit, l’adjectiu de “perfecte” de l’Antoni, no només no tinc nassos de contradir sinó que el sotscric amb tota la meva ànima.

I el que diu en Jaume sobre la nostra mediocritat… no vull raspatllar perquè sí, però dintre la mediocritat n’hi ha també nivells: jo, per exemple, només em veig en cor de fer de corrector de la pobra veïna de sota quan vol posar un cartell per avisar que l’ascensor s’ha espatllat (per cert, a casa meva no tenim ascensor, és un exemple).

Per: Antoni

Antoni — Sun, 23 Aug 2009 15:48:53 +0000

No tinc paraules per explicar el que sento davant d’un text com el d’avui, és perfecte.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sun, 23 Aug 2009 15:05:53 +0000

L’Helena té raó: això de les repeticions té la importància que ella diu, amb aquestes dues possibilitats exactes. Ara: company i amic com vaig ser d’en Bartomeu Bardagí, transcriptor – corrector de la més gran part de l’obra completa, el mateix Bardagí m’havia dit que més d’una vegada Pla li havia donat com aquell qui diu carta blanca per esmenar precisament això, les repeticions, que pogués trobar en els textos. Si ho va fer o no… el que és segur és que va ficar cullerada en altres coses, de vegades per corregir literalment una possible construcció o paraula incorrecta o inadequada, però també amb cosetes de collita pròpia. I ho dic amb el més gran respecte per la seva persona i la seva feina però també amb un punt crític, perquè en algunes coses crec que podíem discrepar: per posar-ne un petitíssim exemple, en Bardagí li corregia els “quadros” per “quadres”, que jo, en la transcripció – correcció d’una part de “El viatge s’acaba”, que el mateix Bardagí em va confiar amb coneixement de Destino, vaig respectar sempre. No dic pas que jo fos més bon corrector, Déu me’n guard, però sí que jo veia en Pla un autor gairebé intocable, i ell, gairebé un contemporani.

La nostra mediocritat, això, això…