Comentaris a: 15 de juliol de 1919

Per: Criteri

Criteri — Wed, 15 Jul 2009 19:20:17 +0000

Fa una afirmació molt gruixuda però que frega allò real: no sabem sortir de la tirania o l’anarquia. Traslladat a avui que cadascú en tregui les seves conclusions.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 15 Jul 2009 17:13:56 +0000

Jo sí que he parlat d’aquesta violència –l’alumne repelent aixeca el dit, ho sé. Ja he dit també que m’ha sobtat tant que m’he hagut de rellegir l’escena per entendre-la, i no perquè estigui mal descrita, ni de bon tros, sinó perquè no me l’esperava dins d’quell ambient tant civilitzat. Ja ho sé el que s’amaga sota la civilització, i que la circuiteria elèctrica que la sustenta requereix d’un garbuig de cables tan colosal per a reprimir les passions –l’educació– que de tant en tant es provoca algun curtcircuit, digueu-li baralla a esgarrapades entre acadèmics, digueu-li guerra. Però sí, digueu-li costum al comportament de gentlemen d’aquests cavallers, m’ha sorprés.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 15 Jul 2009 16:51:42 +0000

Heu parlat de la violència al carrer. Sense descartar-la, és clar, per mi l’interès de la narració potser consisteix a veure la projecció d’aquella violència pública en una altra de més intesa, sense trets ni sang, restringida al cercle d’amistat que era la Penya…, fins a quin punt els diferents punts de vista fan allunyar i violentar unes persones que fins ara sempre s’han entès amb tota cordialitat.

Per: jaume santacana

jaume santacana — Wed, 15 Jul 2009 11:13:30 +0000

Una vegada més, Pla relata una determinada acció de forma més o menys cinematogràfica. Certament, utilitza la fórmula del suspens per a mantenir al lector “enganxat”, tot esperant l’autèntic desenllaç.
Sembla evident que – al menys en el meu cas – ho aconsegueix plenament.
Les “imatges” complementàries, ajuden a la comprensióm de l’escena.
Respecte a la cosa de la violència (quina llàstima, sí!) molt em temo que la qüestió va lligada al comportament humà i, per tant, ens agradi o no, ho seguirem patint. A voltes, quan s’arregla una situació en un lloc precís, se’n belluga una altra, en un altra banda. Món!

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 15 Jul 2009 10:29:47 +0000

M’he posat molt tens pel que s’ha trigat a explicar que passava: quatre paràgrafs sencers de nervis, volent saber, sense una gota d’informació clara. I encara quan en Quim obre la boca, la seva narració és força atropellada. Pla arrisca molt, i corre el perill que al lector salti frases senceres, empès per la curiositat, però el “suspense” aconseguit és molt potent. Després, quan l’aigua que es vessa “sobre la clepsa de la persona que ha arribat primer per separar-los…” hi entra una comicitat absurda refrescant –l’aigua damunt la clepsa (bona paraula) les té aquestes coses– tan inesperada que ens costa tornar a saber on som. Amb tot, admeto que he hagut de rellegir algun dels fragments, a la primera lectura m’he perdut una mica. Per exemple, m’ha agafat molt desprevingut tot el que passava amb les ampolles: no imaginava que aquests senyors, així, de sobte, muntessin una baralla de saloon en aquell lloc; que anessin, de fet, a matar-se! Ja us dic, m’ho he hagut de rellegir per creure-m’ho.

Llegint això d’avui penso en les coses que Internet no permet. Si algun dia, al bloQG, algú vol començar una bona baralla de cafè ho tindrà difícil –per bé que s’estalviarà en mobiliari trencat i escaiola, és clar. Hi ha grans amistats que han començat amb espectaculars baralles, diuen. Em fa mandra comprovar-ho.

Pau i bons aliments.