Comentaris a: 9 d’agost de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 15 Aug 2009 13:23:18 +0000

A mi m’ha agradat la descripció del que veu per la finestra, especialment els gats que semblen tenir-ho “tot meditat”.

És curiós, té a les mans aquells fulletons de cinc cèntims però no ens en parla del contingut; prefereix mirar per la finestra i després deixar-ne constància escrita: el gran cuiner sap escollir les millors matèries primeres, fins i tot d’entre les finestres que aparentment no semblen oferir res.

Què us sembla aquella màquina d’escriure que recorda una perdiu engabiada? Sembla una definició d’un hipotètic diccionari poètic.

Per: Mateu Matheu

Mateu Matheu — Mon, 10 Aug 2009 07:21:32 +0000

“Es deia Castellà, era català i volia que el prenguéssim per aragonès”. Commòs, faig memòria d’un altre prodigi de la natura: es deia Catalán, era castellà i practicava un anti-catalanisme docent, victimari i genuflectori d’allò més decent comparat amb els estàndards d’avui.

A les Illes Balears importàrem un conseller (primer cognom de quatre lletres) que no volia que el prenguéssim per català (del Principat) amb un “barcelonés de padres aragoneses” al seu currículum. La moda posterior fou fer-se passar per canari (de Canàries): un català (del Principat) comprador de diaris (primer cognom de tres lletres) i ara fa poc un castellà (de Madrid) comprador frustrat del Reial Mallorca.

Aquest pou commiseratiu és inabastable.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 10 Aug 2009 06:39:24 +0000

Per cert, a la primera versió, publicada a COSES VISTES, no són pollastres, sinó ànecs. Potser encara és més divertit. Un fragment:

“Quedà en calçotets i en anar a pendre unes altres calces de sobre una cadira, sentí la cridòria dels ànecs i un d’ells li plantà el bec a la cama nua. El sergent es mirà els ànecs amb una mirada atravessada i els allunyà amb un cop de peu.”

Josep Pla
Records de la caserna
COSES VISTES
Edicions Diana, 1925
p. 67

Per: Antoni

Antoni — Sun, 09 Aug 2009 18:42:50 +0000

A mi em sembla que sí, Ramon, i ho demostra la frase: “Havent dinat sortí el sergent en direcció al cafè, amb el ros una mica de cantó, els talons i el cap alts, com si acabés de guanyar una gran batalla.” Jo, és que els tinc molta mania, als militars, què hi farem! L’únic militar honrat va ser en Macià, que va abandonar la carrera militar i va entrar a la política fins arribar a President de la Generalitat, (sense matar cap pollastre) l’Avi.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sun, 09 Aug 2009 17:48:21 +0000

No us ha fet riure aquest personatget que “es deia Castellà, era català i volia que el prenguéssim per aragonès”?

Jo no crec, Antoni, que això sigui una ridiculització dels militars en general, sinó d’aquells militars, d’aquell món, d’un món que no era el seu ni el del país, com no ho era el dels militars que vaig tenir al davant quan em va tocar a mi de fer el soldat. I no ho dic pas per portar la contrària ni tampoc per fer una defensa dels militars, que, si són seriosos, bé la mereixerien.