Comentaris a: 13 de juliol de 1919

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Wed, 15 Jul 2009 07:50:15 +0000

Tot un regal l’enllaç del Reial Cercle Artístic, que agraeixo! Em sembla curiosa, si més no, l’existència d’una sala de joc: ruleta, en aquest marc (malgrat que l’entenc com una faceta del lleure, entreteniment…)

“L’ambient de l’Artístic, que és un aiguabarreig d’artistes que aspiren a fer el comerciant i de comerciants que pretenen fer l’artista, és –dit sigui de pas– accentuadament arriladet.” M’ho sembla a mi, o a Pla també li provoca un cert grinyol?..

No havia sentit mai la paraula “calet” que, com a sinònim de besuc, m’encanta! No cal dir, que l’adoptaré a partir d’avui.

A reveure,

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 14 Jul 2009 08:32:21 +0000

Recordo un dia que en un viatge la meva mare em llegia un tros de Pla que no tinc ni idea d’on provenia, era un regal de l’AVUI, on Pla hi venia a dir que quan algú us ofèn o agredeix amb paraules o actitud, i l’ignoreu, feu l’ull gros, a continuació us portaran en safata.

Aquesta idea la veig reflectida en aquest passatge, en aquest cas és Pla l’agressiu amb Pujols:

“–De vegades el trobo francament enervant…

–Doncs jo, a vostè, el trobo simpatiquíssim…

Ha dit la darrera frase com si representés una comèdia. Impossible de no somriure. Hom queda desarmat –i totalment a les fosques, com al començament de la conversa.”

Per: Antoni

Antoni — Mon, 13 Jul 2009 12:58:09 +0000

“Borralleras juga amb un aire d’indiferència i de llunyania fantasmal. Sagarra contempla el moviment de la bola amb un sotabarba de suplement. El pintor Canals es mossega el bigoti nerviosament.”

Tres retrats ràpids, tres instants caçats en el “clic” d’una fotografia. Quina habilitat de Pla, és únic!

Per: jaume santacana

jaume santacana — Mon, 13 Jul 2009 10:56:54 +0000

Pujols, Francesc Pujols (que no és parent de l’exconseller Pujals, amic Florenci -i disculpa’m la brometa fàcil a partir d’un “lapsus teclate”) era un home absolutament inacabable. Me pens que ja ho havia manifestat alguna altra vegada – els anys no perdonen- però vaig tenir l’immens plaer de conèixer-lo de molt a prop; concretament, a Martorell: era gran amic del meu pare. Durant una època, el meu pare, Pla, i Pujols, sopaven junts i passaven la nit acompanyant-se, mútuament, quasi com un sens-fi.
Pujols, vulgui que no, ha estat, sempre, un referent per a mi. I, de fet, també per en Pla. Fou un home d’una intel.ligència enormement sensible, cosa poc habitual. L’agilitat mental de Pujols, a més, no tenia rival. En fi, cada vegada que veig un escrit de Pla sobre el personatge de Pujols, els veig a tots dos. Amb un diàleg com el d’avui – carregat d’una ironia que en rebaixa la profunditat- me resulta encara més fàcil d’imaginar-los.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 13 Jul 2009 06:31:06 +0000

No és la primera vegada que Pla parla del joc. És un fenomen del qual sembla preferir desmarcar-se i observar des de fora –com tants altres–, encara que avui ens confessa que no li costaria pas gaire d’afeccionar-s’hi. Ell té, en general, una qualitat especial per formar part de la tribu, d’estar amb la tribu, però de viure-la des de fora –tant és que sigui a Palafrugell, al cafè, a la platja, o a Barcelona, a l’Ateneu, a la Universitat–, una mica com si fos el bard del poblat d’Astèrix, però sense desafinar. De fet, afinant de vegades massa, fregant el perill amb la comunitat comentada per l’altra banda: no sé si tothom s’ho pren gairebé això de tenir aquesta espècie de rajos X amb la ploma, sempre apunt, al costat. Com a mèrit addicional cal remarcar que aquí la quantitat de personatges que pretenen ser ells els que estan al marge –per sobre, seria més exacte— observant i donant la sentència final, són molts. Només cal veure la llista de noms d’avui, un pom d’egos, d’aspirants a bard, explosiva. De fet, aquesta és una fantàstica tribu feta només de bards, cadascun amb la seva melodia.

Quin personatge en Pujals! les seves melodies són de les més originals.