Comentaris a: 24 d’abril de 1918

Per: Els hi ho diem « El cau d’en Bau

Els hi ho diem « El cau d’en Bau — Wed, 19 Nov 2008 15:52:02 +0000

[...] a Dirty Criticism I Enric Frigola els hi ho diu: “-Sóc partidari de tenir pocs llibres. Tinc observat que com més se’n tenen menys [...]

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 30 Apr 2008 09:54:29 +0000

Moltes gràcies per aquesta resposta tan ben argumentada. Estic molt d’acord en que no hi ha res que s’escapi de la política. No m’acostuma a convèncer qui diu “jo, és que soc apolític, sap?”, cosa és molt respectable de dir —només faltaria— però que em sembla un argument molt feble: la política és a tot arreu, per bé i per mal; encara que trobar algú d’una sola peça és impossible, per sort.
Però no estic d’acord amb el que dius dels robots, pobrets. Un robot no és res sense la seva programació. Ell sí que pot ser totalment d’esquerres, de dretes, anarquista. És només una eina, el militant perfecte, amb tota la dialèctica de partit apresa (he conegut alguns, de totes les bandes, que gairebé ho semblaven, una prodigi admirable!) Tot és qüestió de qui el programi.
En parlaré amb més propietat el dia que en tingui un, això sí.
A reveure.

Per: Lop

Lop — Mon, 28 Apr 2008 22:59:46 +0000

Amic Florenci, els robots son tots de dretes, o com a mínim els robots del mestre Asimov, cap d’ells pinta la pared blanca i simplement es limiten a vigilar que la seva pintura es mantingui blanca durant mes i més temps. Al final només alguns imaginen que imaginen. La definició de la dreta de Sartre.
Una bonica definició que encaixa en aquesta poteta d’en Pla, no es maligne, la malignitat es una etiqueta que es posa després de veure el paper penjant del peu mort que ha estat ja classificat i no per tothom, només pels que hi veuen, o volen veure malignitat.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 28 Apr 2008 08:55:29 +0000

Trobar-se aquest text i uns comentaris tan densos tot just l’endemà de Sant Jordi, entenc que pugui bloquejar a més d’un. A mi m’ha passat. Només sis comentaris a dia 28!
Massa gra de cop, amic Pla. Potser es que vinc atabalat d’abans, això segur. Però els companys encara m’han ajudat a que la pilota de la confusió se’m faci més grossa. A l’amiga Anna li passa alguna cosa —sincerament, espero que no sigui res greu— i ens regala una poesia que té la seva tela; en Lop ens parla de potetes malignes que surten —amic Lop, si ens possem seriosos a parlar de les potetes de la gent crec que ningú s’escaparia de que li sortissin de dretes, d’esquerres i de la contradicció múltiple del més enllà: sense potetes només he conegut els robots, jo—, en Ramon i en Jordi es centren en Montaigne —gràcies per la documentació Jordi— i —això m’ha acabat de matar—, el comentari de l’Antoni, que no sé com s’ho ha fet per, enmig del bombardeig Pla, capturar al vol aquestes dues espècies rares de haikus i obsequiar-nos un moment zen. Com t’ho has fet, Antoni? Jo, admeto que amb qui m’he sentit identificat, aquesta vegada, ha estat amb l’Antonio: encara ara m’aixeco fent un bot.
Digue-me que soc de fireta, si voleu.

Per: Jordi Palou

Jordi Palou — Fri, 25 Apr 2008 07:31:26 +0000

El mateix Pla escrivia, l'any 1976 (paraules que atribuïa al doctor Torrent, poc després de tornar del seu primer viatge a Europa): «És una llàstima!... Si tinguéssim una traducció catalana d'aquest llibre [...] desgraciadament, no en conec cap ni crec que se n'hagi feta mai cap. Quan pensem en la quantitat de ximpleries que s'han traduït al català i que no tenim cap traducció dels "Assaigs" ens fa molt estrany. Per què no s'ha fet? Vagi a saber. Una traducció de Montaigne, ben feta, seria una meravella, perquè hauria pogut ser de la més gran utilitat. Montaigne, al meu entendre, és un autor que hauria pogut encaixar amb aquest país, amb la manera de parlar que tenim i amb la manera d'ésser d'aquest poble.» (Notes del capvesprol, OC 35, 107-108) Noranta anys després de ser pronunciades aquestes paraules i trenta-dos anys després de ser escrites ja la tenim, aquesta traducció de Montaigne, ben feta per Vicent Alonso i publicada per Proa en tres volums. Pla no es cansaria de recomanar-la: «Montesquieu no m'ha cansat mai. Montaigne, encara menys. Hi he après tot el que sé –ben poca cosa, però sense la seva lectura no sabria absolutament res, ni podria valorar res» (Notes disperses, OC 12, 46)