Comentaris a: 6 de setembre de 1918

Per: Antonio

Antonio — Thu, 11 Sep 2008 07:09:32 +0000

Veig que el fragment de l’àvia Marieta, que ho menja tot amb pa, no era de El carrer Estret sinó del mateix Quadern Gris. Ja en vaig parlar al març, en una de les darreres intervencions que vaig fer. És un fragment que m’entusiasma i m’obsessiona des que vaig llegir-lo per primera vegada, fa molts anys. Menjar-ho tot amb pa i el pa de pessic menjar-lo, també, amb pa. El concepte pa, per als emportadanesos, segurament s’allotja en alguna part nodal del cervell: només cal veure Dalí. El segle XX ha estat l’ocàs del pa i entrem al segle XXI amb una “base de l’alimentació” (en paraules del mateix Pla) totalment diferent. Quan Pla escrivia el fragment no sabia que, als nostres ulls, redactava una elegia.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 08 Sep 2008 05:08:37 +0000

Per Ramon Torrents: Volia documentar-me una mica més i corregir la cita però ja ho has fet tu. El paràgraf que transcrius és exacte. El fragment sobre la generació “nova” de Segarra i Pla i la seva reacció contra la “vella”, de Català i Bertrana, és un valuós inventari d’intencions i d’autocrítica de resultats. Aquest enllaç que has posat és un niu d’informació molt útil. Gràcies!
Per Quim: Deliciosa descripció d’una foto deliciosa.
Per Estel: No des de fa noranta anys, sinó que des que existeix l’homo sapiens que l’essència no canvia (amb permís de la senyora Sarah Palin i els autoanomenats “creacionistes”), tot i que tampoc crec que t’estigui dient res nou, és clar. Canvien les modes, els detalls de la decoració i la població es multiplica per deu mil, però penso des que hi ha constància escrita (els grecs i els romans deixaren testimonis de tots aquest conflictes generacionals a cabassos) que repetim els mateixos retrets i errors, com a lloros. L’essència està fixada des del començament. Són l’embolcall i la infinita possibilitat de combinacions de reaccions el que fa els humans i la seva observació interessant, allò que Pla en deia l’inventariat de tot el que passa. Ell no aspirava a crear res nou, ho trobava una pèrdua de temps estèril, pura adulació per a l’ego i poca cosa més. Però passaven —com passen davant els nassos de tots nosaltres— fets i personatges irrepetibles i exclusius. Segons ell, la gràcia rau en capturar amb la màxima gràcia i exactitud possible el producte de les combinacions infinites i imprevisibles que aquests elements, sovint vulgaríssim i d’una quotidianitat palmària, tenen. I bé, dins el Quadern Gris—com en tants del seus texts— això és una festa constant. Com que la manera en que cadascú ho rep i ho aplica, segons la seva sensibilitat i experiències, tan variada com el nombre de lectors, llegir els comentaris és també un gust, gust que comparteixo amb el senyor Santacana, i tant!

Per: Estel Julià

Estel Julià — Sun, 07 Sep 2008 20:55:35 +0000

Els pares, els germans, les generacions. Quina raó té el Josep quan diu “Com més separada i allunyada viu la gent, més s’estima. Com més contactes té, més es menysprea.”
Estic totalment d’acord, les distàncies posen de vegades les coses en ordre, però tambè tenen la seus contrapartida. La solitud de vegades, el trobar a faltar a la gent que estimes i potser més coses.

Sembla mentida, malgrat el temps que ha passat el quadern gris en alguns aspectes està totalment vigent.

La historia es repeteix.

Salutacions,

Estel J.

Per: Montse Florenciano

Montse Florenciano — Sun, 07 Sep 2008 12:34:37 +0000

Volia dir “tant” (abundaven tant)

Per: Montse Florenciano

Montse Florenciano — Sun, 07 Sep 2008 12:33:38 +0000

Vidalica,

la teva idea és meravellosa i demostra, una vegada més, que sovint la millor poesia es troba en la prosa: Josep Pla, sens cap mena de dubte, supera en lírica molts d’aquells poetes que ell anomenava “poetes de pis” i que, segons la seva opinió, abundaven tan a casa nostra.

Felicitats una altra vegada :)