Comentaris a: 9 de juny de 1919

Per: Com un país inventat « rastres, vestigis, derelictes

Com un país inventat « rastres, vestigis, derelictes — Mon, 22 Mar 2010 16:34:26 +0000

[...] que sóc un mal lector de novel·les: en començo poques i n’acabo encara menys. Sense arribar a l’extremisme de Josep Pla, comparteixo algunes de les apreciacions de Borges sobre la qüestió. Encara que la dispensa amb [...]

Per: Contes d’Storyville » Pla on narrative

Contes d’Storyville » Pla on narrative — Sun, 14 Jun 2009 10:19:17 +0000

[...] cas és que en l’entrada corresponent al 9 de juny del 1919 i publicada el mateix dia d’enguany, hi trobem això: Malgrat la passió que sento per les coses de la literatura no he pogut mai [...]

Per: Criteri

Criteri — Thu, 11 Jun 2009 17:21:29 +0000

Gràcies Antoni, ja tenim clar lo dels 40. (Tinc el cassete (Audio!) del Serrano).

Notícia expectant, Florenci, certament. -tot i que aquest Ollè no està en la línea de pensament de Pla-. Penso que això algú ho havia d’haver fet abans, és l’ou de Colom.

Flotats va fer allò dels “atmetller batuts”, gens menyspreable, i que suposo que ja n’haveu parlat. Per cert, jo dono una altra primícia als ignorants com jo: HAVEU és correcte, ho he vist avui. Ho haveu vist?

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 11 Jun 2009 11:54:06 +0000

Notícia! (com a mínim per mi, que ho acabo de llegir ara mateix).

La cosa no va de novel·les, sinó de teatre: ho sabieu que en Joan Ollé presentarà una versió teatral d’El Quadern Gris? Com s’ho haurà fet? Quin misteri, oi? Jo, sincerament, estic força encuriosit i, d’entrada, tampoc em sembla cap bestiesa, en absolut. Ara, la feinada d’adaptació i de selecció és tremenda. A veure que passa.

Per cert, avui acabo de comprovar que amb prou feines queden quatre mesos d’aquesta festa. Què farem, llavors? Bé, cadascú la seva, és clar, que tampoc passa res. Però a mi em fa una mica de cosa; un percentatge de “cosa” raonablement suportable, això sí. Sóc l’únic?

Gràcies.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Thu, 11 Jun 2009 08:14:24 +0000

Que interessants tots els comentaris!
Gràcies, Antoni, per la teva dedicació.
Em sembla encertat el comentari de Valentí Puig. Pel que fa a mi, personalment, podria aplicar-me’l i. amb matisacions, el subscriuria. Tots els gènere literaris s’han de velorar i, de cap manera, menystenir-los.
Crec haver llegit un comentari de Pla sobre La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i s’hi refereix com a “collonades”. Aquesta expressió: em va fer mal als ulls!
Ja ho veieu: tants caps, tants barrets…

A reveure