Comentaris a: 5 de setembre de 1918

Per: Digressió « Palumbus Columbus

Digressió « Palumbus Columbus — Sat, 30 May 2009 15:37:57 +0000

[...] pel mig trobo una cita de Pla. Cap al principi d’El quadern gris, s’exposa un dubte bàsic. Que conclou, provisionalment, així: ” La meva idea, doncs, és que la intimitat és [...]

Per: Pere Pons

Pere Pons — Sat, 06 Sep 2008 13:53:47 +0000

Sembla ser que Pla sentia un gran frustració quan intentava expressar la seva intimitat per escrit.
Avui ens exposa que cal superar dues barreres aparentment infranquejables que tiren per terra tots els nostres intents una vegada i una altra quan intentem exterioritzar els nostres pensaments més íntims: una consisteix en les pròpies limitacions del llenguatge escrit (absolutament desproveït de l’espontaneïtat i la vitalitat necessàries) i l’altre en la falta de sinceritat i honestedat amb què construim la notra imatge pública (la falta de capacitat de motrar-nos tal com som).
Realment, penso que comunicar per escrit la nostra intimitat amb la mateixa exactitud i naturalitat que parlant és pràcticament impossible, pel fet que la connexió entre el cervell i els dits que escriuen és significativament més lenta que la que hi ha entre el cervell i le cordes vocals, perdent-se d’aquesta manera tota l’espontaneïtat i l’autenticitat. En aquest punt estic completament d’acord amb Pla.
Pel que fa la diferència entre el jo públic i el jo privat, crec que només és qüestió de superar els complexes i demés pors socials que creen aquesta diferència. I això, a diferència de donar espontaneïtat a l’escriptura, sí que és possible. Pla sembla que tendeix sempre a veure les coses més negres del que són.

Per: Intimidad, deseo, erotismo, sexualidad… | Una temporada en el infierno

Sat, 06 Sep 2008 06:05:02 +0000

[...] [ .. ] “La primera qüestió que es planteja és aquesta: ¿és possible l’expressió de la intimitat?” [El quadern gris, JP. 5 de setembre de 1918]… [...]

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 05 Sep 2008 21:46:22 +0000

“…la podem cuinar amb…” (sense aquell coi de coma aquella, que no sé de quin dit ha sortit, perdoneu)

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 05 Sep 2008 21:44:47 +0000

De tan sentimental, té terror a malaguanyar els sentiments, afegint-hi ismes. Les coses precioses no s’han d’abaratir; millor perdre oportunitats de dolçor si només la podem cuina, amb succedanis superflus, sembla dir-nos.
Un Pla que es qüestiona una i una altra vegada, que no s’acontenta mai pel cim que assoleix, perquè sempre sap que n’hi ha un de més enllà, més amunt, que porta a un camí contrari al conegut; un camí, però, que només porta a la depressió i a la desolació més terrible; un camí que una vegada s’ha encetat ja n té retorn. ¿Som afortunats quan vivim en bàbia, quan no ens importa gens el perquè de les màscares sota les que ens amaguem? No ho sé.
La sinceritat, quina quimera! I la recerca d’avui, quina meravella!
Ah! i moltes gràcies al senyor Jaume Santacana pel seu preciós testimoni.