Comentaris a: 31 de maig de 1919

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 01 Jun 2009 07:14:20 +0000

Què mal redactat està el comentari, déu meu (les presses maleïdes!) Espero que s’entengui alguna cosa. Disculpeu-me, tots plegats.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 01 Jun 2009 07:12:20 +0000

Ha, ha, ha, “la cara de tonto” aquella, i tant! Sobre l’entrada anterior em ve al cap “Els dos tímids”, una obra de teatre divertidíssima d’Eugène Labiche en la qual un jove advocat ha de demanar la mà de la seva estimada al seu futur sogre. El problema és que ambdós, futur sogre i jove gendre, són uns tímids terribles, de manera que l’angoixa que pateixen en el moment de trobar-se és tan immens que no hi ha manera que cap dels dos encarin el tema bàsic. Vaja, que parlen del temps, del que sigui, miren de no mira-se als ulls, no fos cas que l’altres s’adoni de la pròpia inseguretat. Tot això s’esdevé, com no, davant la impaciència de la núvia i de la seva mare, desesperades davant l’acolloniment davant els desconeguts que, pobrets, pateixen els dos homes. La seva discapacitat impossibilita que un fet trascendental en les seves vides, per culpa de les normes socials, tiri endavant o enrere.

L’escena d’ahir semblava treta de la obra, t’ho asseguro Maria Rosa. Això sí, és en Pla qui s’arma de valor -pobret, tímid com és – i deixa anar tota la tirallonga de cop. L’efecte còmic, insisteixo, és fantàstic. Quin gran escriptor de vodevils sofisticats hauria estat en Pla!

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Mon, 01 Jun 2009 04:55:55 +0000

Tens tota la raó, Florenci, -res de frivolitat compulsiva- en la comicitat d’aquesta situació concreta… (al pare d’en Pla l’hi deu haver quedat “cara de tonto”?)

“Després d’haver escrit aquestes coses, sento una sensació de tranquil·litat. ¿Què ho fa que, quan tinc una cosa que em preocupa i l’escric, la preocupació –en gran part i almenys momentàniament– se me’n va? Puerilitat!” Allò que la psicologia en diu verbalitzar (o per anàlogia n’hauríem de dir grafoítzar: literatura).

Bon dia,

Per: Antoni

Antoni — Sun, 31 May 2009 16:56:33 +0000

Crec que Josep Pla era una persona amb un gran sentit de la responsabilitat.

Per: Vidalica

Vidalica — Sun, 31 May 2009 09:39:09 +0000

“…acceptar qualsevol solució mentre estigui acordada amb la meva mania literària; rebutjar, frontalment, totes les altres.”

Pas endevant a les fosques i damunt el buit, però decisió encertada!