Comentaris a: 30 de maig de 1919

Per: Fundació Josep Pla

Fundació Josep Pla — Sat, 30 May 2009 16:28:53 +0000

Com sempre, un goig llegir-vos.

Us passo “Els homes de lletres i l’esport” del Baix Empordà del 5 de maig del 1929:

http://fundaciojoseppla.cat/images/stories/noti2009/1.jpg

http://fundaciojoseppla.cat/images/stories/noti2009/2.jpg

Salut!

Per: Criteri

Criteri — Sat, 30 May 2009 13:02:23 +0000

L’Anna Maria convidava a parlar del triplet i ara m’ha vingut al cap que no recordo res de Pla sobre el futbòl. Jo he participat a la festa penjant “Qüestions no només “transcendents” i inèdites sobre el Barça i el futból”

Per: Antoni

Antoni — Sat, 30 May 2009 11:07:21 +0000

Conversa important entre pare i fill. El fill té les idees molt clares.

Florenci, molt bona la connexió de l’Enciclopèdia. Gràcies.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 30 May 2009 07:30:22 +0000

I aquí teniu en enllaç sobre aquesta magnífica enciclopèdia de que parla el text:

http://www.filosofia.org/enc/eha/eha.htm

L’editorial Montaner i Simon era a l’edifici que ara ocupa la Fundació Tàpies, al carrer Aragó. Montaner i Simon publicà també la revista “La ilustración ilustrada”, d’una qualitat extraordinària, amb ilustracions dels millors artistes del moment. D’entre ells destacaria l’Arcadi Mas i Fontdevila, probablement el pintor i dibuixant més genial de la època – influí a Rusiñol, Casas i fins i tot Picasso, no és broma, hi ha documents – infinitament superior a d’altres de molt més coneguts però que, potser per ser home de família, treballador seriós, amb una biografia avorridíssima, ara no el coneix ningú. L’art no, però la seva història acostuma a ser una estafa constant.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 30 May 2009 07:16:54 +0000

És curiós, j no veig l’entrada exactament igual que tu, Maria Rosa (dic exactament, eh, sí en la major part i considero després de la teva anàlisi poc cal dir). La discrepància que tinc amb tu és amb el to, que jo no el veig igual. Dramàtica és la situació, evidentment, però, potser perquè sóc un frívol compulsiu, no ho sé, jo hi veig una tensió, un suspens còmics molt potents. Que el jove Pla esculli aquest to de comèdia sofisticada per descriure un moment tan crucial de la seva vida només demostra la seva increïble intel·ligència i bon gust: la situació amb el pare, personatge que pretén presentar-se solemne però a qui se li desmunta la paradeta de manera que al final s’avé a gairebé parlar del temps, perquè no sap que fer amb la cara que li ha quedat, la trobo irresistiblement divertida. A qualsevol altre se li haurien escapat tots aquests detalls ridículs i hauria omplert el text de transcendència i reflexions d’una profunditat impostada. En Pla no. En això es mostra molt i molt britànic. El text destil·la per mi humor anglès clàssic, d’aquell que desmunta el ridícul de la pompa amb elegància i en que cap personatge mai perd la dignitat encara que quedi amb el cul enlaire.

Ah, i bona Pàsqua Granada per tu també.