Comentaris a: 27 de maig de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 27 May 2009 15:40:42 +0000

Gràcies, Antoni, de recordar-nos aquest salt de quaderns.
L’enllaç següent va a la primera pàgina del segon.

http://elquaderngris.cat/imatges/26demaig1919.jpg

Per: Antoni

Antoni — Wed, 27 May 2009 13:56:15 +0000

Detalls a tenir en compte en les anotacions dels dies 25 i 27 de maig:

El manuscrit original consta de dos quaderns (un de tapes grises -d’aquí deu provenir el famós títol d’aquesta obra- i un altre quadern de tapes vermelles), el primer dels quals acaba amb aquestes paraules:

“Torno a casa amb les primeres llums. Mitj adormit poso coses a la maleta”

El segon quadern (el vermell) comença amb aquesta anotació:

“Palafrugell 26 de maig – S’ha acabat el curs. Tot ha anat be. Arrivo a Palafrugell, per les vacançes d’istiu. Cap al tard vaig al café. Els carrers regats. Olor de terra…”

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Wed, 27 May 2009 08:27:33 +0000

Pla era espectacularment tímid, si és que l’adverbi mesura amb justícia. Davant de qualsevol persona, d’entrada, passava una certa vergonya. De fet, durant una bona estona, només preguntava, inquiria al nou conegut. Ell, de moment, no gosava opinar. Segons com i qui, lentament, anava creixent en el diàleg, s’hi anava afegint. No cal dir que, quan ensopegava amb un energúmen, es fermava en banda i deixava passar l’estona.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 27 May 2009 07:58:48 +0000

“Tenir una veu petita no és pas cap defecte, al contrari”, seria paral.lel a: “se prohibe blasfemar”.”El que és trist és tenir una veu petita i desagradable –sobretot insospitada. En aquest cas, potser val més sentir cridar, tot i ésser tan pesat”, o sigui: “El blasfemar es discrecional”, o bé l’”holaaa…!” de Gori, del que se sentia avergonyit abans.

Tot el text sembla així d’interrelacionat. Es tractaria de la manera com l’eufòria venç la seva timidesa, crec jo. A qui es refereix amb “una veu petita i desagradable” ja no ho sé.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 27 May 2009 06:44:19 +0000

El bon humor produït pel final dels exàmens continua a Palafrugell amb una entrada feta de petits episodis i observacions picats d’ironia suau i troballes còmiques de 24 quirats.

La vergonya: a Pla l’incomoda que l’empenyin a l’escenari i li encarin un focus per, davant tot el públic, haver de representar una obra que ni és seva ni li veu cap sentit i, a més, semblar que se la creu. Un exemple d’això és el mal tràngol que passa quan en Gori amplifica l’espai que l’envolta, tot incloent-hi en Pla, xuclat als ulls de tothom amb el seu “Holaaa!”: ell reacciona recloent-se com un cargol. I mira que li agrada de figurar! Però només si ell ha escrit l’obra i ha tingut temps de meditar fins l’últim detall de la interpretació. Aleshores ja pot sortir a improvisar i tot, com un gladiador autoentrenat. Com que la possibilitat de preparar les circumstàncies ambientals en favor seu és més aviat minsa, passa per una persona discreta i tímida. I, de fet, ho és. Callar, mirar, escoltar, olorar, llegir i, després, escriure. Aquest és el secret. No el destorbeu.