Comentaris a: 25 de maig de 1919

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Tue, 26 May 2009 18:08:00 +0000

I què em dieu del dolç, mirífic mossèn Riber, tan exemplar abans de la guerra, tan refredat en les seves conviccions, com diu la GEC, allà, diguem que en els “llimbs” dels franquistes? Pobre mossèn Riber, malgrat la seva obra!

Per: Criteri

Criteri — Mon, 25 May 2009 19:08:49 +0000

Tinguem en compte que era un moment d’exuberància econòmica, pels subministres de la nostra indústria a la Gran guerra. Tot era llum i ambient de disbauxa. No sabem si va probar mai la cocaïna.

Per: Silveri Garrell

Silveri Garrell — Mon, 25 May 2009 18:28:17 +0000

Caràm amb en Plà, diu que fumava 25 cigarrets de paper al dia i encara més en algunes ocasions. Sembla que la gent d’aquells anys no els perjudicava tant el fum com a la gent d’ara, en aquells anys no hi havia contaminació com hi ha ara. Actualment els fumadors han de patir el fum del tabac i els fum dels cotxes i en total els mals s’han agreujat.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 25 May 2009 08:26:56 +0000

Alliberat de la pressió i dels nervis dels exàmens, Pla es deixa anar, com diu en Florenci, i es posa a fer el que més li agrada, passejar i badar, contemplar la gent i després escriure-ho al dietari. Una altra pàgina mestrívola!

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 25 May 2009 06:38:37 +0000

Aquesta és una de les raríssimes pàgines que li he llegit a en Pla on s’hi respira satisfacció, gairebé eufòria, per tot arreu. Goso dir que són del més exultant que en Pla és capaç de donar de si. La sensació d’alliberament d’un pes enorme plana per tot l’escrit. Malgrat la olor de mort —però avui, només una mica; una “mica” que coneixent l’home ja és tot un senyal!— tot és lleuger, llaminer, ple de joie de vivre. Qui no ha viscut aquesta sensació? Tothom que ha passat per temporades de pressió (nits i dies amb aquella feina que has d’entregar, exàmens, etc.) i que, de cop, et quedes amb un dia complet, tot per tu, per badar, compartirà l’essència que flaira avui. Primer sí, hi ha una baixada, l’esgotament acumulat que surt (15 hores dormides). Però després, quan t’adones que per fi te n’has sortit, que tot s’ha acabat, tot riu al teu voltant i tot et riu per dins. Et sents com un ocell que porta un dia mirant d’arrancar a volar, corrent com una bicicleta a ras de terra, en línia recta, i de cop et desenganxes, hop! voles i ho veus tot des de dalt i, oh! què bonic que és el món! Malgrat que sí, hi ha feina per setembre i tot el que vulgueu, però avui en Pla va estimulat i ho comparteix. I sense cocaïna.