Comentaris a: 4 de maig de 1919

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Tue, 05 May 2009 07:19:33 +0000

La memòria! És ben curiós, com depenent de les diverses i distintes èpoques -periodes de temps-, té diferents consideracions. Recordo, que en el moment d’iniciar els meus estudis, la memòria era un element fonamental -les taules de multiplicar, la llista dels Reis Gots, els rius de la península, etc. Passats uns anys i, coincidint amb l’etapa del batxillerat, el concepte de memòria havia canviat totalment. Llavors la frase que imperava era; la memòria és la inteligència dels tontos. L’important no era recordar dades sinó entendre la idea. Amb tot, no m’hagués fet res que em diguessin tonta!

De les darreres fases d’estudiant, el recurs memorístic que utilitzava i que em donava bon resultat, era el fotogràfic -visualització d’imatges. Per això mateix i, a banda de valer-me per estudiar, “passar-me els apunts de les classes a net” servia per fixar-ho, tot plegat, en la retina.

Bon dia,

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Mon, 04 May 2009 11:09:33 +0000

La memòria a la que Pla es refereix és, purament, un arxiu general sobre qualsevol temàtica: és la memòria de l’estudiant i de l’opositor. A l’època en la que em va tocar estudiar – en una escola liberal i catalanista, per cert – m’insistien molt en el fet d’utilitzar la memòria per retenir les claus necessàries per obrir els arxius generals. és a dir, no pas la memòria d’elefant, si no, suposo, la selectiva. De tota manera, ens ensenyaven a cultivar la memòria, a tenir ben engreixada la mecànica que força la màquina.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 04 May 2009 10:17:52 +0000

Ja ho he capit: la raó, el positivisme, l’objectiu, en el visible, l’espai. La sensibilitat, la intuïció, l’inconscient, en el temps, que no es veu, que es mou. El que encara no acabo d’entendre és la qüestió de “trist, indiferent”(suposo que per fred) o de “trist o alegre”( suposo que per inestable) amb què els adjectiva. De mica en mica…

Aquesta traducció, jo que no sé francès, Antoni, em sembla més que adequada.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 04 May 2009 08:47:54 +0000

Es pot traduir “morne plaine” per “tenebrosa planura”, pregunto?

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 04 May 2009 07:46:16 +0000

L’anècdota ajuda a recordar, és un recurs memotècnic, tan bo com la rima o les figures literàries en un text. Per això els bons professors deixen anar anècdotes de tant en tant, el que sol quedar quan ho has oblidat tot. És curiós com essencial i accessori es toquen sense voler moltes vegades en la nostra memòria.

“El pensament és sempre insatisfactori”, seria paral.lel a: “l’amor romàntic, per tant, és un camí de desil.lusió”, que diu Pessoa a l’entrada 111 d’“El llibre del desassossec”. Per cert, és més que evident que es pot considerar Pla entre els cracs del segle XX, Joyce, Proust, Kafka i Pessoa.

Del misteriós tema de l’espai i el temps ja n’havia parlat Pla el 18 de desembre. I segurament que deurà tornar a sortir, però no crec que sigui precisament intel.ligible.