Comentaris a: 1r de maig de 1919

Per: Eusebi

Eusebi — Sat, 02 May 2009 19:04:44 +0000

Pla pertanyia a l´ampli grup dels tímids que no s´ho feien de cap manera -a la joventut més que res- amb les dones. Fins i tot sospira per una mena de mareta-amant que l´aconsole i el relaxe. Curiosament, fa molts anys, a Barna, vaig poder gaudir de les bondats d´aquesta figura maternoamorosa, però no hi vaig solucionar res de fons, bé que no deixo d´agrair-ho. EM

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Fri, 01 May 2009 09:55:19 +0000

Dispenseu: volia dir: legítim (el dret) no pas legítima.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Fri, 01 May 2009 09:49:34 +0000

Sembla que, efectivament, la relació de Pla amb el sexe femení era força complicada.

Aquest fet, em feia pensar en un Pla, misogin. Ara que estic aprofundint en la seva biografia, sé que havia tingut diverses relacions. Fins i tot, va arribar a casar-se.

Com ja s’ha anat argumentant el tractar-se, l’intimar pot convertir-se en un arma de doble tall. No tan sols amb les dones, ni, únicament en aquest àmbit: l’espectre sol ser molt més ampli i, malauradament, força habitual: faig servir el terme malauradament perquè és el que s’utilitza en les considerades anomalies de sociabilitat; després, individualment, tothom té la seva idiosincràsia. El dret de mantenir qualsevol tipus de relació, o de no mantenir-ne cap, és legítima. Només faltaria!

Bon Dia del Treball,

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 01 May 2009 07:33:31 +0000

“–Pobret!”: A una dona li convindria de no dir ni de pensar mai això, perquè la pobreta serà ella, a la llarga. Que lúcid, Pla.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 01 May 2009 06:32:19 +0000

El sexe, els diners, els interessos en definitiva, distorsionen les relacions entre els humans. En Pla lamenta que les urgències biològiques l’impedeixen gaudir del plaer de l’amistat amb l’altre sexe (i no té fàcils tampoc asserenar aquestes urgències, tampoc).
Antoni, les relacions entre els sexes són sempre complicades i difícils, així com les relacions entre rics i pobres o entre Madrid i Barcelona, per exemple: costa expolsar-se de sobre tota sospita de recerca de beneficis oposats, de voler-se fotre l’un a l’altre, de prejudicis, sempre en l’aire, generant una tensió trista. L’amistat vol de la confiança i el relax d’esperit total. Els moments que quedar amb aquella dona, amb aquell ric, etc. sense mirar a veure si cau algun favor (de llit, de quartos, polític) són pocs i cal cuidar-los. Val pel contrari: quedar amb aquell home, aquell pobre, etc. La subsistència, les urgències vitals, l’ànsia de poder o llibertat espatlla moltes coses i ens allunya els uns dels altres i ens enfunda en un mur de desconfiança i autoprotecció (o per no fer mal als altres, que també). Hi ha gent que porta això a extrems terribles, abans d’haver patit res a la vida. D’altres arriben a vells amb un candor i una desprotecció envers als altres sorprenenent, tot i haver rebut més pals i
humiliacions que un ruc. Som ben especials, diversos i amb els valors personals desaprofitats. Quan ens donem una oportunitat, malgrat les nostres misèries, ens donem unes coses que no tenen preu.