Comentaris a: 30 d’abril de 1919

Per: Eusebi

Eusebi — Sat, 02 May 2009 18:48:18 +0000

I pensar que Pla, a molt pocs anys pel cas, es permetia parlar de tu a tu amb les màximes figures literàries d´aquella etapa tan fruitosa que va ser el Noucentisme, que ell, però, una mica anarcoide, sempre a la seva, no acabava de pair amb normalitat. EM

Per: witold

witold — Fri, 01 May 2009 13:23:23 +0000

Tan agradable, almenys, com portar la roba neta.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 30 Apr 2009 08:44:24 +0000

Sagarra, vull dir.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 30 Apr 2009 07:04:53 +0000

Pla fa crítica literària (o sigui, creació), a través de imatges del menjar: una bona manera de destranscendalitzar la literatura i d’esborrar els límits entre la crítica literària i la culinària. Igual com en relació a Azorín l’altre dia ho feia amb els paisatges.

A mi Segarra m’embadaleix com a poeta, encara que tingui, segons Pla, excés de polpa (o sigui, excés d’èxit), i encara que Vila també se’l carregui.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 30 Apr 2009 06:05:23 +0000

Bons enllaços per comprovar l’encert d’en Pla quan parla dels poetes. Avui, a més, en ambdós casos hi ha sonets. La comparació s’hi presta una mica més. Llàstima que no diu res de la del senyor Miquel dels Sans Oliver, només el descriu a ell (amb un esbós ple de vida, d’urgència, fet pel passadís, abans no se li escapi). No em veig en cor d’afegir res al que diu el mateix Pla sobre la del senyor Picó perquè ho trobo exacte. I amb un punt càustic. Això de l’osset és veritat, crec, perquè jo m’he punxat una mica (la geniva, no el cor, eh).

Les discrepàncies sobre la qualitat del cafè és un dels pocs motius pels quals un duel a cops de puny pot arribar a ser considerat civilitzat. Em temo, però, que coneixent el personal que corre per la dispesa, no ha d’haver estat ben bé el cas.

Gràcies per la simpatia d’alguns companys, malgrat el meu embolic amb el teclat i el producte del insomni de fa dos nits.