Comentaris a: 26 d’abril de 1919

Per: Xatoa

Xatoa — Mon, 27 Apr 2009 08:32:39 +0000

Magnífiques, les tres línies del paràgraf final. Veritat de la bona!

Per: eusebi

eusebi — Sun, 26 Apr 2009 17:44:21 +0000

“Veure que una dona se us fon als braços ha d´ésser, certament, un magnífic espectacle -si no fos, cas de produir-se, tan car”. Pla, cal dir-ho i repetir-ho, mostrava una precaució davant les conseqüències econòmiques de l´amor institucional que el feia estar-se´n. Aquesta precaució crec que pot interpretar-se com una covardia pal·lesa. Ara, al capdavall, allò va afavorir-nos, que mercès a l´absència de determinats compromisos socials va poder llegar-nos la seva immensa escriptura. EM

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sun, 26 Apr 2009 15:22:47 +0000

L’autèntica valentia consisteix a saber-se dominar la por, o tenir por però continuar com si res, he llegit algun cop. “No tingueu mai por, en el precís moment en què temeu l’altre, el vostre enemic té por de vosaltres” (Maurois). És veritat que el que es fa sense gens de por, no té pas mèrit.

Avui he anat a un restaurant de Sallagosa.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sun, 26 Apr 2009 14:38:10 +0000

Si Pla tenia raó amb això, Jaume, cal que et digui que m’has tret un pes de sobre, he, he.
Ara de debò, el tema del foc creuat temeritat/ignorància, covardia/coneixement és apassionant. Jo crec que la diferència entre el valent i el temerari està en el coneixement profund de les conseqüències de cada acció. Després hi ha graus de sensibilitat. Hi ha valents molt sensibles a la por i pateixen molt; tot i així, actuen. Per mi són els millors. Passar per una estreta passarel·la a dalt d’un cingle té molt menys mèrit si no pateixes gens de vertigen. La natura ens ha dotat amb una por diferent per a cadascú (la fàbula del domador de lleons que tenia por de les aranyes, per exemple).
Per cert, Helena, això de la cal·ligrafia i el menjar m’ha fet pensar amb la sopa de lletres. M’ha agradat i m’ha obert la gana.

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Sun, 26 Apr 2009 11:37:30 +0000

Respecte la covardia que esmenta en Florenci, m’agradaria afegir-hi un breu record personal, en forma de comentari.
Pla em va dir un dia – una nit molt nit, a l’entrada de ca seva, a Llofriu (veníem d’un sopar llarg i contundent) que les persones considerades mínimament intel.ligents tendien, per força, a la covardia; en la mateixa línia, va concloure que aquells que duien la ignorància en el seu cervell, es mostraven més propicis a la pura temeritat i, per tant, la societat els donava caràcter de valents. La civilització més elevada, més cultivada és de mena covarda. El primitivisme més antic produeix valents, herois, per simple inconsciència.