Comentaris a: 22 d’abril de 1919 http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3893 El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919) Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.5 Per: Andres Luque http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3893#comment-2523 Andres Luque Wed, 22 Apr 2009 21:07:12 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=3893#comment-2523 “quedo esborronat de pensar la força que en aquest món pot tenir la fe”.

El joven Pla se habla a si mismo con una franqueza rara a su edad. Deja creer a sus padres en su futuro como licenciado, porque ellos en realidad tienen fé en lo que desean, no en lo que su hijo quiere verdaderamente. De esta situación personal infiere una regla social, y la reconoce en la sociedad que le rodea.

Saludos desde Sevilla

]]> Per: dolo http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3893#comment-2521 dolo Wed, 22 Apr 2009 10:38:59 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=3893#comment-2521 M’ha agradat molt el teu comentari, Florenci, crec que a més a més les excepcionalitats viscudes en excés deixen de ser excepcionals, llavors l’excepció esdevé banalitat.
Francesc, mil gràcies per la recomanació del web de Mario Giacomelli, hi he trobat unes fotografies fascinants!

]]> Per: Jaume Santacana http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3893#comment-2520 Jaume Santacana Wed, 22 Apr 2009 10:20:44 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=3893#comment-2520 Jo m’atreviria a dir que les mampares verdes de l’Ateneu de Barcelona hi són des de temps remots. Quin gran encert descriptiiu:”llum d’aigua estancada, grassa, tèrbola”. Pura sensibilitat i domini de la llengua.

]]> Per: Antoni http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3893#comment-2519 Antoni Wed, 22 Apr 2009 08:17:48 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=3893#comment-2519 Fragment gairebé calcat del Primer quadern gris.

]]> Per: Florenci Salesas http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3893#comment-2522 Florenci Salesas Wed, 22 Apr 2009 06:01:27 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=3893#comment-2522 El lector també comença a sentir aquest neguit a dues bandes: quan tornem a Barcelona enyorem les converses del café, el paisatge de l’Empordà, les petites tradicions, en tornar a Palafrugell enyorem el batec de la ciutat, el repte cultural, polític, el pes de la història. A tot arreu hi ha diversitat humana i suggestió d’històries, petites o grans llegendes. No hi ha tanta diferència en l’excepcionalitat dels personatges locals del poble amb la de les grans figures de la capital. L’excepcionalitat brota barrejada amb la banalitat en els llocs més impensats. Excepcionalitat i banalitat són igual de fascinants.

]]>