Comentaris a: 2 de setembre de 1918 http://www.lletres.net/pla/QG/?p=380 El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919) Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.5 Per: Maria Rosa http://www.lletres.net/pla/QG/?p=380#comment-1131 Maria Rosa Wed, 03 Sep 2008 05:46:28 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=380#comment-1131 Bon dia,

D’entrada i, per començar, entrar al bloQG és alliçonador: gràcies a tothom per contribuir-hi!

Jaume, m’has tret el comentari de la boca. Darrerament aquesta és una de les meves obsessions: ens ha tocat viure una època en que no es valora el silenci (no el pots gaudir) i, contràriament, regna el soroll de tota mena.

Quan a les cançons: recordo les àries d’òpera o els fragments de sarsuela que, tot sovint, després de sopar, entonava el meu pare. Eren altres temps -allunyats del brogit- En aquest aspecte: MOLT MILLORS!

A reveure,

]]> Per: Antoni http://www.lletres.net/pla/QG/?p=380#comment-1130 Antoni Tue, 02 Sep 2008 19:41:54 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=380#comment-1130 Gràcies Montse, per tota aquesta informació tan interessant!

]]> Per: Montse Florenciano http://www.lletres.net/pla/QG/?p=380#comment-1129 Montse Florenciano Tue, 02 Sep 2008 17:43:59 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=380#comment-1129 El colcrem, Antoni, va constituir tota una revolució en el món de l’estètica i sovint apareix en les pàgines de la literatura nord-americana del segle XX. No hi havia dona que no la fes servir. La versió actual seria aquella Nivea densa que es comercialitza en llaunetes. És clar que les dones d’avui dia fem servir coses molt més fines i sofisticades!!! :)

M’ha fet gràcia trobar-me amb la mítica cold-cream en aquest passatge i en la versió catalana del mot: mai no l’havia vist.

]]> Per: Antoni http://www.lletres.net/pla/QG/?p=380#comment-1128 Antoni Tue, 02 Sep 2008 15:57:45 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=380#comment-1128 Xoca-la, Florenci!

]]> Per: Jaume Santacana http://www.lletres.net/pla/QG/?p=380#comment-1127 Jaume Santacana Tue, 02 Sep 2008 15:54:11 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=380#comment-1127 El “xivarri escandalós” que ofereixen els jugadors de cartes en un recinte tancat, com ara un cafè, és música celestial al costat de la possibilitat de sentir – a tot volum; i sense que ningú hi pari esment – els crits, les xerrameques, la banalitat i les llagrimetes, de qualsevol programa de televisió…

D’altra banda, em consta que a Pla el satisfeia el soroll de cop sec de les fitxes de dominó en picar contra el marbre de les taules.

]]>