Ara no recordo exactament on ho deia Pla, però sí que en algun punt de l’oceànica obra posa de manifest la seva poca sensibilitat envers la música en general. Recordo que fins i tot aprofita el comentari per criticar l’estètica del Palau de la Música, que el qualifica, penso, d’”horripilant”.

Tenint en compte aquesta manca de sensibilitat per la música, em pregunto què hauria pensat el mestre de les immersions del catedràtic Yuri Puscas :) i de les sirenes que canten apròximadament per no existir :)

Ben bé podria ser-ho, però és d’un grup anglès anomenat Coldplay, amb acompanyament dels sons cubans de Buenavista Social Club.

(No sé pas si a vós us agradarien aquestes coses, Josep, avesat com devíeu estar a la sardana. Ara em pica la curiositat per a saber quina vida musical devia tenir un prohom que ho seria com vós a la vostra Barcelona d’estudiant, i més tard en la vostra vida ja més cosmopolita).

Benvinguda a l’Atles, en qualsevol cas: Atles particular

Acabo d’entrar en el teu blog i en l’encapçalament dels teus apunts del dia “tic i tac i tic …” i has deixat una canço que crec que és de l’Sting. És una melodia molt bonica que aquestes hores de la nit va molt bé. Té un un so de piano d’allò més plaent. L’he escoltada dues vegades. Gràcies per deixar-hi coses tant boniques.

Hi parlant del tic, tac; ningú s’ha adonat que el rellotge del blog no va bé?