<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 9 d&#8217;abril de 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG/?feed=rss2&#038;p=3774" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3774</link>
	<description>El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3774#comment-2442</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 09 Apr 2009 18:30:18 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3774#comment-2442</guid>
		<description><![CDATA[Moltes gràcies per les floretes, Jaume. Potser m&#039;he passat amb la vehemència, no ho sé. En tot cas en Dalí sí que el coneixen a tot arreu i més enllà, això no es pot negar. I sí, jo també penso de vegades en la influència a Dalí.
El comentari del Claudio és força estimulant, però: quants artistes i pensadors principals no es perden en l&#039;ombra, en els països i per les circumstàncies més diverses? (recordo ara que vaig llegir una cosa de Joaquim Maria Machado de Assis, un brasileny de finals del XIX, que déu n&#039;hi do també d&#039;agosarat que era, per exemple).
Ara, tampoc vull ser ara tan bleda de donar-li la raó en tot (a ningú li agrada que li donin totalment, tampoc, que si no ens avorrim molt). I mira, ni que sigui per fer bullir l&#039;olla, afirmo i defenso que el primer submarí que navegà sense esclafar els ocupants el construí el català Narcís Monturiol, enguany fa 150 anys. Amb aquesta afirmació tan sols faig us de la meva quota diària de patriotisme de costellada i dono gust a la parròquia crítica.
Oh, i tant Monturiol com Dalí nasqueren al mateix carrer, oi? Què petit que és tot, de vegades...]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Moltes gràcies per les floretes, Jaume. Potser m&#8217;he passat amb la vehemència, no ho sé. En tot cas en Dalí sí que el coneixen a tot arreu i més enllà, això no es pot negar. I sí, jo també penso de vegades en la influència a Dalí.<br />
El comentari del Claudio és força estimulant, però: quants artistes i pensadors principals no es perden en l&#8217;ombra, en els països i per les circumstàncies més diverses? (recordo ara que vaig llegir una cosa de Joaquim Maria Machado de Assis, un brasileny de finals del XIX, que déu n&#8217;hi do també d&#8217;agosarat que era, per exemple).<br />
Ara, tampoc vull ser ara tan bleda de donar-li la raó en tot (a ningú li agrada que li donin totalment, tampoc, que si no ens avorrim molt). I mira, ni que sigui per fer bullir l&#8217;olla, afirmo i defenso que el primer submarí que navegà sense esclafar els ocupants el construí el català Narcís Monturiol, enguany fa 150 anys. Amb aquesta afirmació tan sols faig us de la meva quota diària de patriotisme de costellada i dono gust a la parròquia crítica.<br />
Oh, i tant Monturiol com Dalí nasqueren al mateix carrer, oi? Què petit que és tot, de vegades&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: jaume santacana</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3774#comment-2444</link>
		<dc:creator>jaume santacana</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 09 Apr 2009 16:32:16 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3774#comment-2444</guid>
		<description><![CDATA[Florenci:

Comparteixo, plenament, el teu vehement (irònic i raonable; o sigui, ple de raó) escrit i, sobretot, l&#039;esperit de les teves lletres. I no només ho comparteixo si no que, a més, m&#039;omple de joia veure - amb els meus propis ulls - que, encara, hi ha persones, que conserven una elegància magnífica en el seu discurs. Gràcies, de veritat!!
Crec que saps que vaig tenir l&#039;ocasió, les ocasions, de conèixer personalment en Pujols. Era molt amic del meu pare. Vaig sentir converses - tot i la meva joventut - que em deixaven garratibat o, com a mínim, &quot;tocat&quot;. Les seves idees m&#039;han quedat per sempre. Llegint-lo, la ment em vibra, amb una mena de pulsacions certes i vioves.
En Dalí (gran pintor - sobretot dibuixant - i &quot;pallasso&quot; a hores convingudes, segons l&#039;agenda de marqueting...i premsa) li va fer erigir un monument davant mateix del seu museu de Figueres. ja està tot dit. Què hauria estat de&#039;n Dalí sense Pujols?. deixem-ho córrer!!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Florenci:</p>
<p>Comparteixo, plenament, el teu vehement (irònic i raonable; o sigui, ple de raó) escrit i, sobretot, l&#8217;esperit de les teves lletres. I no només ho comparteixo si no que, a més, m&#8217;omple de joia veure &#8211; amb els meus propis ulls &#8211; que, encara, hi ha persones, que conserven una elegància magnífica en el seu discurs. Gràcies, de veritat!!<br />
Crec que saps que vaig tenir l&#8217;ocasió, les ocasions, de conèixer personalment en Pujols. Era molt amic del meu pare. Vaig sentir converses &#8211; tot i la meva joventut &#8211; que em deixaven garratibat o, com a mínim, &#8220;tocat&#8221;. Les seves idees m&#8217;han quedat per sempre. Llegint-lo, la ment em vibra, amb una mena de pulsacions certes i vioves.<br />
En Dalí (gran pintor &#8211; sobretot dibuixant &#8211; i &#8220;pallasso&#8221; a hores convingudes, segons l&#8217;agenda de marqueting&#8230;i premsa) li va fer erigir un monument davant mateix del seu museu de Figueres. ja està tot dit. Què hauria estat de&#8217;n Dalí sense Pujols?. deixem-ho córrer!!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3774#comment-2447</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 09 Apr 2009 11:13:02 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3774#comment-2447</guid>
		<description><![CDATA[Això és també veritat, i és una pena.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Això és també veritat, i és una pena.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: claudio</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3774#comment-2446</link>
		<dc:creator>claudio</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 09 Apr 2009 08:23:07 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3774#comment-2446</guid>
		<description><![CDATA[Igual que cada país que se precie como tal, debe poder reclamar como propio el invento del submarino (hagan ustedes la lista), de igual modo, abundan en cada cultura y cultureta autores que son considerados por ellas como de valor universal, injustamente desconocidos. Y probablemente ello es verdad en un buen número de casos.
Pero no debe dejar de tenerse en cuenta que lo que así reclaman a los suyos, a menudo desconocen conscientemente a los autores equivalentes de otras latitudes. Todos, continuamente, nos perdemos algo.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Igual que cada país que se precie como tal, debe poder reclamar como propio el invento del submarino (hagan ustedes la lista), de igual modo, abundan en cada cultura y cultureta autores que son considerados por ellas como de valor universal, injustamente desconocidos. Y probablemente ello es verdad en un buen número de casos.<br />
Pero no debe dejar de tenerse en cuenta que lo que así reclaman a los suyos, a menudo desconocen conscientemente a los autores equivalentes de otras latitudes. Todos, continuamente, nos perdemos algo.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3774#comment-2445</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 09 Apr 2009 07:06:00 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=3774#comment-2445</guid>
		<description><![CDATA[L’obra de Pujols és al·lucinant. Algú que el 1908 fou capaç d’escriure una apoteosi de surrealisme kamikaze, abans del surrealisme (i abans que fins i tot el futurisme, el primer moviment avantguardista amb manifest del segle XX) com “La tardor Barcelonina” mereixeria ser compartit per la resta de la humanitat, amb debats i estudis en pro i en contra, al mateix nivell que si hagués estat francès, per exemple. Per trobar una cosa que se li assemblés una mica hauríem d’anar a la patafísica d’Alfred Jarry (uns 15 anys enrere) i amb tot goso dir que amb moltíssima menys ambició estètica. El gran pecat de Pujols no és només haver estat català, sinó haver-ne estat massa. Amb això sol n’hi ha prou per a crear desinterès i fins i tot repugnància en l’àmbit internacional (no diguem ja “veïnal”).
Pujols és un com un gran castell de focs espurnejant amb fúria boja enmig del desert i nosaltres, els quatre gats que l’hem llegit una mica (tots catalans), som com els llangardaixos i escorpins, els únics espectadors, perfectament exterminables.
Pot fer pena, però, mira tu, ells s’ho perden.
Bon dia.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>L’obra de Pujols és al·lucinant. Algú que el 1908 fou capaç d’escriure una apoteosi de surrealisme kamikaze, abans del surrealisme (i abans que fins i tot el futurisme, el primer moviment avantguardista amb manifest del segle XX) com “La tardor Barcelonina” mereixeria ser compartit per la resta de la humanitat, amb debats i estudis en pro i en contra, al mateix nivell que si hagués estat francès, per exemple. Per trobar una cosa que se li assemblés una mica hauríem d’anar a la patafísica d’Alfred Jarry (uns 15 anys enrere) i amb tot goso dir que amb moltíssima menys ambició estètica. El gran pecat de Pujols no és només haver estat català, sinó haver-ne estat massa. Amb això sol n’hi ha prou per a crear desinterès i fins i tot repugnància en l’àmbit internacional (no diguem ja “veïnal”).<br />
Pujols és un com un gran castell de focs espurnejant amb fúria boja enmig del desert i nosaltres, els quatre gats que l’hem llegit una mica (tots catalans), som com els llangardaixos i escorpins, els únics espectadors, perfectament exterminables.<br />
Pot fer pena, però, mira tu, ells s’ho perden.<br />
Bon dia.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
