Comentaris a: 8 d'abril de 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 08 Apr 2009 18:49:57 +0000

“Diu que D’Ors no tolera individualitats –i que això justifica l’execució sumària i decisiva”. Jo no toleraria que no toleressin la individualitat, però no suporto la pena de mort sota cap pretext. “L’idiota” de Dostoievski diu:

“Perquè de fet, el dolor principal, el més fort, potser no és el de les ferides sinó saber amb tota seguretat que al cap d’una hora, al cap de deu minuts, de mig minut, d’ara, d’ara mateix, l’ànima fugirà volant del cos i ja no tornaràs a ser una persona, i que això s’esdevindrà irremissiblement; sobretot, que és “irremissible”". “Matar per haver matat és un càstig incommensurablement més gran que el crim mateix”.

M’he pogut assabentar que a Pla també van ser a punt d’afusellar-lo, pobre.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 08 Apr 2009 17:54:41 +0000

Alsa, Ramon! Mira que anar a posar justament aquest comentari tan patata! El que està fet està fet, no ens amagarem ara, però si que no m’esperava apareixer aquí enmig.
Per cert, el punt és molt maco.

Aprofitant la resposta: déu n’hi do la frase “El seu propòsit és mantenir-se constantment en un estat ereccional entusiàstic i pànic.”

Bona nit i que tingueu uns bons estats d’aquests (amb mesura… o no)

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 08 Apr 2009 17:12:55 +0000

No és cap comentari del dia, però sí una cosa trobada auvi per aquestes xarxes. Potser en Florenci en sap alguna cosa?

http://www.penedesfera.cat/2009/03/26/acabo-de-rebre-el-punt-d-el-quadern-gris/

Per: Antoni

Antoni — Wed, 08 Apr 2009 12:30:57 +0000

Sí, Maria Rosa, el darrer paràgraf forma part d’una revisió posterior. El primer quadern gris diu:

“Anant al llit penso – recordant a Estelrich – que un dels perills de la joventut es passar per un moment italià.”

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 08 Apr 2009 12:25:28 +0000

Sospito que ara han de ser ben pocs els joves que ara passin un moment italià. Aquests elements quasi subversius, si existeixen, deuen ser tinguts pels originals de la classe (per dir-ho suau). Ara trobo que priva més la nostàlgia pel Bronx, o el que sigui, per tal de desafinar amb l’ermita romànica o l’edifici modernista del fons.

De fet, si haig de ser sincer, no acabo d’entendre, entre d’altres valoracions que ara resulten estranyíssimes, que al seu temps potser no ho eren tant (com el mallorquinisme), aquesta classificació que té dels moments de la vida. El moment italià poden ser coses molt contràries: atipar-se de cultura clàssica, de la mà de cent Petrarques; engegar-la a pastar fang esperonat pels Marinetti, etc. Em fa gràcia, això sí. No ho canvio per res.

Bona tarda.