Comentaris a: 1r de setembre de 1918

Per: Antonio Gálvez Alcaide

Antonio Gálvez Alcaide — Mon, 01 Sep 2008 19:46:21 +0000

Hola, amigos, mucho gusto en volver a reencontrarme con ustedes y el primero de septiembre de Pla. Por cierto, una vuelta a lo cotidiano absolutamente formal y discreta.

¡Casi dos meses alejado de las cosas de Internet!
¡Uf…!

Per: Estel Julià

Estel Julià — Mon, 01 Sep 2008 19:42:16 +0000

Hola a tots/es,

Hui he sentit el mateix que va sentir Josep aquell 1 de setembre.
Tambè l’he reflectic al meu diari.
La llum hui és diferent, sembla que el sol ha camviat el seu vestit, és una mica més tebi encara que ací a València fa molta calor.

Salutacions,

Estel J.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Mon, 01 Sep 2008 19:21:31 +0000

És un fragment deliciós! També, ara i aquí, els raigs del sol configuren altres tons: fan un regust de tardor…

Bon vespre,

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Mon, 01 Sep 2008 14:13:54 +0000

No puc estar més d’acord amb tot el que s’ha dit aquí, des de l’entrada del 1918 fins el que ha vingut noranta anys més tard. I aquest setembre, especialment, estic encantadíssim de tornar a les sabates que van petites i corbates que anguniegen. Tot el que dieu és cert; no és ni esnobisme ni ganes de portar la contraria: el retorn de la rutina pot tenir un punt antidepressiu.
Per en Jaume Santacana: per més poc poètic que titllis el teu realisme, és com una bufetada que et solidaritza de cop. El quadre que has pintat fa venir ganes de plorar, de debò.

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Mon, 01 Sep 2008 13:12:29 +0000

Jo, personalment, entenc prou bé les paraules de Pla quan es refereix a la vestimenta “més formal i discreta”. En el meu cas particular, procuro vestir correctament – formal i discret – per un simple acte d’amor que ajudi a la convivència.
Durant l’època estival, actualment, m’ho passo força malament: asseure’s, dalt d’un avió replè de personal, a tocar d’un individu amb una mena de samarreta imperi (ampliament suada…) i xancletes, francament, fa de molt mal veure i de pitjor “sentir”, i disculpeu el realisme que no és precisament poètic.