Comentaris a: 30 de març de 1919

Per: Biel

Biel — Tue, 31 Mar 2009 17:06:06 +0000

Josep Pla parla aquí d’un problema que encara no hem solucionat: utilitzar un català literari fluït i senzill sense caure en el to incòmode i rústic, a vegades anacrònic, és complicadíssim. Tot i això, no ens podem queixar: sembla que el català, en contrast amb el pessimisme de l’opinió pública, avanci tímidament vers una llengua menys prototípica i més lliure, més elàstica. Hem de tenir en compte, a més, que literàriament es tracta d’una llengua jove que es va recrear fa tan sols cent cinquanta o dos cents anys. I que, prèviament, durant tres-cents o quatre-cents anys, va estar restringida a l’àmbit administratiu i popular. Per tant, és normal que encara tingui aquest deix rústic i anquilosat, tot i que cada cop es va fent més imperceptible. De fet, en alguns autors contemporanis, es fa bastant difícil detectar-lo: Quim Monzó o Mercè Rodoreda en prosa, i en poesia, un Txema Martínez o un Sebastià Alzamora.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 31 Mar 2009 12:59:51 +0000

Martí:
A mi m’embadaleixen, no sé per què, els escriptors quan parlen de com escriuen. M’interessa molt. La vida i la mort, l’amor i la mateixa poesia són els principals temes dels poetes, ho deia Jordi Julià, crític i poeta.

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Tue, 31 Mar 2009 06:23:08 +0000

Anna Maria, no crec que Pla la menysprei, la llengua, quan fa aquells comentaris. Com diu en Josep Joan “jo puc entendre la reflexió de Pla en el context històric que la fa; sortosament, i ho diu qui és pregonament pesimista, les coses una mica han millorat pel que fa al conreu de la nostra llengua catalana.” i, jo mateixa ho amplio:en la normalització, tot just, s’hi està treballant a principis del segle XX -Pompeu Fabra edita la seva Gramàtica Catalana el 1918- Està clar que la mancança, fins aleshores d’aquestes normes bàsiques, impliquen inconvenients i obstacles a l’hora d’expressar-se (més en una persona literàriament, escrupulosa i concisa com Pla). Crec que és d’això, què se’n lamenta!
Martí, jo també recordo aquella entrevista a TVE: la hi va fer Joaquin Soler Serrano i, jo la vaig recuperar gràcies a l’enllaç del bloqg!

Bon dia,

Per: Martí

Martí — Mon, 30 Mar 2009 21:46:16 +0000

Potser està bé saber què pensava en Pla de l’escriptura, del procés, no ho sé, no ho tinc clar. El que sí que puc dir és que, a mi, és quan fa aquesta mena de metaliteratura, per dir-ho d’alguna manera, quan menys m’emociona. És molt millor sentir-lo descriure la gent del carrer, les seves amistats, els plats de què gaudia… Quan llegeixo, llegeixo, rellegeixo i de vegades en veu alta, no gaire, però sí prou per sentir el so dels seus mots, me l’imagino parlant -sempre tinc al cap una entrevista que tenia de TVE en blanc i negre.

Per: Anna Maria

Anna Maria — Mon, 30 Mar 2009 19:49:59 +0000

“El català és, a més a més, dificilíssim. És una terra verge, un camp llaurat superficialment. Les frases fetes –que formen una part principalíssima del que s’escriu en les grans llengües– no poden utilitzar-se en català per ésser rurals o vulgaríssimes”.

Que trist, en Pla menysprea la seva llengua, la troba vulgar. Això em fa recordar quan jo era jove, per la influència de les pel·licules trobava la llengua castellana molt millor i molt més adequada per a parlar de segons què. Per sort ja fa molts anys que vaig fer un gir de 180º i ara ja no em passa.
En canvi tenim un altre escriptor , en Josep Maria Espinàs, que escriu amb una facilitat corprenedora. No ha de refer mai un text , tal com li surt ja és ben ordenat i estructurat i d’una senzillesa i claredat excel·lents.