Comparteixo el que diu l’Helena: en Pla, la paraula difícil o poc coneguda gairebé mai és lluïment vacu, sinó un vestit a mida per a cada idea. Si hi ha un mot, una locució, que la defineix amb precisió, ell mira de trobar-la i emprar-la, tant és que als lectors ens calgui agafar el diccionari o preguntar a l’avi per saber que coi vol dir. Si fes prêt a porter, tothom sabria de que parla al moment, sí, però superficialment. I en Pla, és clar, de superficial no en té res. Potser li faria cosa que li diguéssim que fa alta costura (tot i que per mi és un número u de les passarel·les internacionals) i amb que li reconeguéssim la feina de sastre, que pren les mides justes, en tindria prou.

Per cert, què vol dir amb “falsa magra”? No entenc l’expressió.
Bona tarda.

Comparació perfecta!