Comentaris a: 24 de març de 1919

Per: Antoni

Antoni — Tue, 24 Mar 2009 16:07:10 +0000

Més breu i sense tants detalls, però l’anotació del Primer quadern gris és igual que la del text definitiu d’avui.

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Tue, 24 Mar 2009 12:14:02 +0000

“La falta de llum és afrodisíaca…”
És una idea com un llamp: veu una quantitat “desbordant” de senyoretes que fumen, en el mercat de l’amor i, de sobte, d’una llambregada, relaciona els fets, els defineix i, per tant els delimita. Formidable. No es pot demanar més…

Per: Lluís

Lluís — Tue, 24 Mar 2009 11:49:18 +0000

Quins textos més fantàstics! M’he posat a llegir i s’ha esfumat una hora sencera. Aniré passant. Gràcies!

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 24 Mar 2009 10:34:07 +0000

“empentes seques”: després de l’”eixugat” de l’altra dia, m’ha cridat l’atenció aquesta figura: un gest de les persones es relaciona amb la sequedat. Es pot parlar secament i fer una garrotada seca. Fer una empenta seca, em sembla això, una figura (una sinestèsia, crec), que força el llenguatge. La gent sembla que no posa humanitat en els seus moviments a les fosques, en definitiva.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Tue, 24 Mar 2009 06:19:59 +0000

Després d’un estival (i matinal) exercici de ciència ficció, em trobo amb aquesta vaga monumental. Hi ha una cosa que em crida l’atenció sobre la manera com Pla parla dels afers socials. Els descriu absolutament des de fora, amb un distanciament absolut, com si parlés del color d’un bosc. Evidentment se sent més implicat amb els afers dels humans que amb els de les plantes, però és evident que li interessent molt més un a un que en massa. Si no fos perquè és un escriptor de base tant occidental, gosaria dir que, de vegades, sembla un savi budista, observant la realitat amb absoluta acceptació dels cicles estacionals.

De vegades, no, és tot el contrari, hi ha com una intranquilitat rabiuda, que precisament s’hi rebolca en contra. No em sé explicar, ho sento. Només vill dir que m’hi sento molt identificat.

(la ciutat que sembla meditar, déu n’hi do)

Bon dia