He acabat de llegir, avui, el llibre de n’Enric Vila. M’ha semblat intel.ligent, concís, reparador, brillant i necessari. En alguns fragments – bàsicament, quan parla d’ell mateix, vull dir del propi Vila – el llenguatge és rebuscat i lleugerament elitista (complicadet…).

El Pla d’avui, si em perdoneu, és una autèntica meravella!! Hi ha de tot i força. Com a pura descripció, no té rival. El mètode narratiu és vibrant; manté l’interès del lector, en tot moment. Els adjectius – a dojo i sempre tan ben aplicats (en Pla fumava continuament…poc però llarg…) – donen una sensació de plenitud a l’escrit, de bona construcció, d’obra ben feta. El retrat, el perfil, dels personatges és impecable: els veus, els sents, els entens!
Llegir unes pàgines com les d’avui, em fan pensar que el món belluga, que l’esperit humà pot ser reconfortant, que la vida és explicable…i que la mediocritat pot quedar aparcada!!